Consell executiu i Govern (II)

No és una qüestió nominalista dir Consell executiu o Govern. No ho era fa 40 anys quan es creà el Consell executiu per un acord de mínims entre Coprínceps i Consell General, en resposta a la Memòria de Reforma Institucional de 1978. No eren mots ni expressions sinònimes. Sí ho eren en el text de la Memòria, però no en el decret dels Coprínceps de 1981, que recull l’acord amb el Consell General i que creà el Consell executiu. És significatiu i explícit el títol d’aquest text: Decret sobre el procés de reforma de les institucions. El mot clau és procés, no es fa de cop ni és global la reforma de les institucions. Després de tres anys d’intercanvi de projectes, en marcs diferents, ja no era possible. S’optà per no moure’s de la contínua i progressiva evolució institucional d’Andorra, una constant de la seva història. Era una primera etapa d’un procés més ampli on Andorra fos filla del seu temps i responsable del seu destí. El text del decret de 15 de gener de 1981 és curt: una exposició de motius i dos títols. El primer sobre la Institució del Consell Executiu, en 9 articles, i un segon sobre el programa i calendari que formen les etapes ulteriors de la reforma. De la introducció en destacaria la declaració que “Andorra és i roman sota la sobirania personal, exclusiva, conjunta i indivisa d’ambdós Coprínceps...” Era la primera declaració, a la història d’Andorra, que feien els Coprínceps i el Consell General sobre la sobirania. No era encara la meta final, però quedaven ja lluny les teories de Brutails, Bladé, Belinguier, Rousseau, Duverger, De los Rios, Miret i Sans, Font i Rius, Gubern, Vidal i Guitart... I l’article primer diu: “Es crea un Consell Executiu, responsable davant el Consell General de les Valls.” En els altres articles s’ordenen les relacions entre ambdós Consells. El programa i el calendari a fer durant l’any 1981 no es complí, amb dificultats d’execució, queixa per la signatura del decret i campanya electoral per elegir, per primera vegada, la totalitat dels membres del Consell General a final de 1981. Aquest nou Consell el 8 de gener de 1982 elegí Òscar Ribas cap de l’executiu. Un actor de llums llargs en la dècada crítica que llavors començà.