Radicalització ciutadana

La llengua catalana defineix el terme radicalitat com la qualitat de radical, extremós o intransigent. Per tant, podem afirmar que abraçar la radicalitat significa mostrar una actitud extrema, igual que intransigent, que no observa possibles termes intermedis. En el pla ideològic, defensa uns canvis dràstics a les estructures polítiques i econòmiques com a via per millorar les condicions de la ciutadania. Arribant a atacar a través de les xarxes o altres mitjans més artístics (pintades, adhesius a espais públics, etc.), tant els nostres dirigents com els forans.

Si analitzem el nostre voltant són molts els ciutadans que viuen en aquesta radicalitat. De manera general, parlem de persones amb una ferma actitud, poca racionalitat, el que els condueix a ser intransigents.

La radicalitat no és una qualitat que veiem en una única ideologia política, sinó tot el contrari, és visible a tots dos extrems (esquerra i dreta) encara que, amb l’ús d’una falsa moral, en un dels extrems sol passar desapercebut.

Quan el ciutadà arriba a tenir un fort assentiment i conformitat amb aquest radicalisme està posant en joc l’emoció, que és el que el porta a l’extrem; considerant el que sent de manera intensa com a veritable. El radical, de dretes o d’esquerres, dona per cert el que dicta la seva creença sense arribar al raonament. El que hagi viscut o recordat actua també com a detonant per inclinar-se a un extrem o altre.

Quan el ciutadà posa en marxa el raonament és molt difícil que arribem a aquestes ideologies d’extrems. Amb aquest raonament trobaríem tota una gamma de grisos, perquè no tot és de color blanc o negre, és en aquesta gamma on trobaríem la majoria d’ideologies.

Amb aquestes línies no pretenc fer un judici a cap de les parts citades, sinó pretendre explicar una realitat, amb ideologies tant legítimes com les meves, a través de les quals formem les nostres conviccions polítiques. Cada ciutadà és com és i la seva ideologia és fruit de la seva manera de ser i circumstàncies. Ara bé, m’agradaria preguntar-te a tu, lector, si creus que la governabilitat d’Andorra o de la resta de països exigeix una clara aposta per aquesta radicalitat –com reflecteix l’augment dels extremistes al nostre voltant–, o hem de recuperar la bona política.