El llarg camí cap a la igualtat

La setmana vinent, celebrarem, com ja ho fem des de l’any 1977 a iniciativa de les Nacions Unides, el Dia Internacional de la Dona. Aquesta celebració va ser instituïda, per primera vegada en la història, l’any 1921, per Rússia, i això a petició dels moviments feministes integrats a la Internacional Socialista de les Dones. Al llarg del temps, ha esdevingut un exercici quasi imposat a tots els comentaristes d’escriure unes ratlles en relació amb aquesta diada, per a demostrar la seva sensibilitat envers una mica més de la meitat de la humanitat. I no hi ha cap dubte que qui no compleixi amb aquest deure es veurà acusat, en particular a les xarxes socials, de fomentar el patriarcat tradicional, enfront d’una societat moderna i inclusiva. Ara bé, val a dir malauradament que respectar aquesta obligació una vegada l’any sembla més que suficient, atès que els mateixos articulistes, durant els altres dies del calendari, no fan quasi mai esment de la condició femenina!

Aquest any 2022, aquesta commemoració hauria de tenir una ressonància específica, en homenatge a les dones d’Afganistan, que han conegut des de fa uns mesos un retorn cap al passat que molts temien. Així, en aquelles contrades s’han hagut de tornar a obrir unes escoles clandestines per a les nenes i cap dona no es pot allunyar massa del seu domicili sense ser acompanyada per un membre masculí de la seva família. I no fa falta recordar que, en relació a la vestimenta, ens situem molt lluny dels cànons de la moda occidental. No obstant això, amb gran valentia i malgrat el perill, unes dones continuen fent sentir alt i fort la seva veu, reclamant que se les tracti com a un ésser humà i no com una màquina destinada únicament a la reproducció. Per cert, altres estats practiquen un ostracisme bastant similar, encara que amb un grau lleugerament diferent.

Ara bé, sense entrar amb una comparació odiosa que no tindria cap base, tampoc ens podem satisfer del lloc que s’acorda a les dones en les nostres societats. I si ens podem felicitar dels progressos aconseguits, falta encara molt camí a recórrer per aconseguir una igualtat del tot imprescindible i que justificaria la desaparició d’aquesta diada del nostre calendari.