Foc i lloc
Agraïment injust
Dimecres passat, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, el ministre portaveu, Eric Jover, assegurava que la gent gran “és un col·lectiu que tots estimem”. Ho deia en resposta als mitjans de comunicació, just abans de tornar a menysprear –com és habitual en ell– el Partit Socialdemòcrata, que només reclama que es retiri la pujada de les tarifes als centres sociosanitaris, que són completament abusives. Si és un col·lectiu que realment estimen des del Govern, per què el perjudiquen? No és un agraïment força injust, i més tenint en compte que venim de dos anys de pandèmia?
Deia també la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, que aquest augment “només” afecta els nous ingressos i que, segons els càlculs fets, “d’aquí a final d’any seran unes 26-30 persones afectades” –com si fossin poques– i que en tot cas serà en cinc o set anys quan tots els residents paguin aquestes tarifes.
També assegurava que la modificació “no els canvia res”, obviant que un padrí o padrina amb un grau de dependència 3 i amb el 100% de reemborsament de la CASS, per exemple, si hagués entrat abans pagaria 780 euros al mes i ara, si així ho necessita, haurà de desembutxacar més de 1.400 euros mensuals. Un escàndol.
Una mesura feta a cop de decret, sense ni tan sols consultar-ho amb la Federació de la Gent Gran, tot i que la ministra diu que sí, que n’estaven assabentats. No s’entén.
Però tranquils, el Govern continuarà donant ajudes a les persones que ho necessitin.
Ajudes que no són la solució i amb uns requisits molt exigents, que provocarà que continuïn sent pocs els que hi tinguin accés. I més quan actualment els serveis d’atenció domiciliària són insuficients i el cost de les empreses privades és massa elevat.
Diem prou i reclamem que es retirin aquestes tarifes. Que es trobi una solució amb consens. Perquè l’únic sentit que tenen és el de perjudicar la gent gran.
Unes persones que, a part de tenir pensions baixes, no mereixen que després de tot l’esforç ara es vegin desemparats pel Govern, que només fa que donar-los l’esquena quan més ho necessiten.