Les lleis de la guerra

Estem sent testimonis d’un episodi bèl·lic sense precedents. La invasió russa d’Ucraïna ha trencat la pau socialment acceptada i ens ha sotmès a un estat d’incertesa i preocupació.

Les imatges que ens arriben fan palès el patiment de la població d’Ucraïna i la catàstrofe humanitària que representa un conflicte bèl·lic en què Rússia ha vulnerat els drets de la població civil, començant per la Declaració Universal dels Drets Humans i seguint pel IV Conveni de Ginebra relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra de l’any 1949, que entre altres Rússia també va ratificar.

Les dures imatges que hem pogut veure ens han trencat el cor i a molts ens han fet qüestionar molt seriosament la nostra fe en la humanitat. Com aquell qui diu, fa quatre dies el món estava unit per lluitar contra la covid-19, i avui estem tots patint per la població d’Ucraïna i per saber què passarà.

El més preocupant, al meu entendre, són els atacs a la població, als equips de salvament i d’ajuda humanitària, i a la premsa.

S’han establert corredors humanitaris per permetre el subministrament d’aliments i l’evacuació de la població, a la vegada que se’n negocien d’altres. Esperem que se n’estableixin suficients per allunyar del perill la població fins que cessi el conflicte.

Alhora, el poble rus segueix sent reprimit per evitar que es manifesti contra la invasió, atès que la Duma va aprovar esmenes al Codi Penal per aplicar fortes sancions i penes de presó de fins a 15 anys a qui difongui notícies falses sobre l’exercir de Rússia. Ara bé, caldrà veure què es considera notícia falsa d’acord amb la veritat imposada per Putin...

A Andorra, amb molt bon criteri, vam aprovar el 3 de març passat al Consell General la Llei d’aplicació de sancions internacionals, perquè el Govern pugui aplicar les sancions destinades a garantir el respecte del dret internacional públic emeses per les Nacions Unides, la Unió Europea i altres organismes internacionals.

Davant d’aquesta desgràcia humanitària no podíem quedar-nos de braços plegats i fer l’andorrà com es diu vulgarment, com alguna política hauria suggerit. No és qüestió de neutralitat, sinó d’humanitat.