Suport internacional

Durant els últims deu anys, a petició del Consell d’Europa, vaig tenir l’oportunitat de viatjar repetides vegades a Ucraïna. Així vaig poder participar en la redacció d’alguns projectes de llei en l’àmbit de la seguretat pública. Aquesta feina havia estat precedida per l’anàlisi del funcionament de nombroses comissaries i llocs de detenció, la qual cosa em va facilitar el coneixement de la idiosincràsia, que es pot qualificar d’atípica, d’aquest sector d’activitat. En el marc d’aquestes tasques, vaig coincidir durant llargues reunions amb responsables governamentals i parlamentaris i també amb alts càrrecs dels serveis de seguretat. En aquestes trobades es va posar de manifest la voluntat d’aquests dirigents de progressar, en els meus breus terminis, cap al respecte estricte dels principis inscrits en el Conveni europeu dels drets humans. No obviaven que el camí seria feixuc però reiteraven, en tot moment, la ferma convicció d’apartar-se per sempre d’un llegat històric i quasi cultural, que s’havia consolidat durant el període d’incorporació a la Unió Soviètica. El seu objectiu principal era aconseguir el respecte, per tots, i més específicament pels agents de l’autoritat, dels esmentats valors. I aquesta voluntat innegable era compartida per la gran majoria dels funcionaris concernits, tot i les dificultats que podien causar uns canvis d’aquesta índole. Una fita, doncs, que no era gens compartida pel seu potent veí, que en el mateix moment s’allu­nyava cada vegada més d’aquests mateixos principis fins al punt que acaba d’anunciar la retirada del mateix Consell d’Europa.

D’altra banda, durant aquests sojorns vaig poder constatar l’emergència d’un sentiment nacional, en el bon sentit de la paraula. No es tractava d’un nacionalisme incardinat en la negació de l’altre, sinó de la presa de consciència dels valors que havien de constituir els fonaments de la Ucraïna moderna, en el respecte del seu passat convuls al llarg de la història.

Aquest sentiment, unit amb aquesta voluntat de progrés democràtic, és una de les claus que permet entendre la resistència heroica que aquest poble oposa avui al seu agressor rus i que justifica el suport de la comunitat internacional.