Foc i lloc
Daltabaix energètic
L’augment de preus de l'energia que s'ha produït està afectant les butxaques de la ciutadania també està modificant la percepció del món que ens envolta. Aquells que tenien l’esperança que calamitats anteriors, com la crisi financera i la pandèmia, ens farien millors, ara veuen com les seves il·lusions s'esvaeixen amb la guerra d'en Putin.
Perquè tot i que de míssils aquí no en cauen, sí que ho fan les conseqüències del daltabaix energètic mundial causat per dita guerra. Se sap que l’energia és la clau de volta del transport, el pal de paller de la indústria i el pilar que suporta l’activitat econòmica global. Golafre de petroli i de carbó, per l’actual sistema econòmic la sola idea que no hi haurà combustible per a tothom és un ensurt.
De retruc, l’economia de les famílies també pateix, ja que, a petita escala, funcionen com un estat. Els grups familiars gestionen deutes, ingressos, despeses fixes i plans de desenvolupament, així com fons de reserva propis i crisis financeres. Tot està lligat.
Ara bé, amb aquesta nova crisi d'energia, tothom sembla oblidar les veus que des de fa anys clamen al desert. Especialment aquelles que demanaven la preparació d’una transició energètica racional. Amb un únic objectiu: iniciar-la l'abans possible, perquè fos equitativa, progressiva, sense sorpreses, i així evitar patiments innecessaris, com els actuals. Quan senten queixes ara diuen: a bona hora! I amb raó.
Tanmateix, algunes d'aquestes persones continuen alertant sobre els que miren d'aprofitar-se de la ciutadania en estat de xoc. Denuncien els que miren de vendre el seu ideari reaccionari, organitzant protestes violentes. Als que només miren pels seus interessos comercials, pressionant per derogar les lleis i reglaments que protegeixen el medi ambient o ajuden a pal·liar el canvi climàtic. Fins i tot els que, simplement, esbraven la seva mala llet amb la resta del món.
En definitiva, vigilar aquest mercat de Calaf de revisionistes, reaccionaris, terraplanistes i especuladors, que amb la seva cridòria intenten portar l'aigua al seu molí. Perquè són tan nefastos per a l'economia i la pau com les ínfules tsaristes d’en Vladímir.