Més 37CPA

Deixeu-me insistir una mica en el debat pendent que convocàvem en aquestes ratlles ara fa una setmana, aquell de la progressivitat en la contribució als serveis públics, perquè és d’aquells temes en què ningú no aixeca la mà, perquè els valors xoquen amb la nostra butxaca (hauria de ser així però a mi ara no em va bé), perquè les evidències ho fan amb les ambicions polítiques a curt termini (hauria de ser així però perdríem molts vots defensant-ho), perquè tenim mil excuses disponibles (si fos per coses útils, rai, però amb la de diners que malgasten en collonades...) i perquè ens han gravat tant a foc allò d’impostos = caca, que fins i tot aquells que només en sortirien guanyant no s’atreviran a defensar-ho perquè impostos = caca. Més enllà que em sembli una qüestió –ja ho vaig dir– inajornable en un context inflacionista per la seva importància cabdal per a la sostenibilitat (i la possibilitat, fins i tot) de moltes economies domèstiques però també (anem afegint benzina) per a la resistència de les nostres costures socials i per a les possibilitats d’aflorar de propostes populistes, avançar cap a una major progressivitat en la nostra contribució amb els serveis públics ens ajudaria, a més, en d’altres fronts que també tenim pendents. Com a mínim en dos. D’entrada, a definir i a prendre consciència, per exemple, de què és un bé essencial a casa nostra i per posar en qüestió, a partir d’això, el model que hem anat construint. Perquè la benzina no ho és pas un bé de primera necessitat a menys que, oh wait, expulsem la població de les zones més properes als principals llocs de treball i els obliguem a buscar residència a urbanitzacions apartades o fins i tot fora del país. I repetim fórmula amb els iPads per a molts alumnes o una bona connexió a internet a qui s’emporta feina a casa. L’altra cosa que guanyaríem és més implicació ciutadana en el control dels afers públics. Tinc la percepció que els autònoms que m’envolten són els més conscients de com avança el país. Ves que no sigui perquè són els qui proporcionalment més hi contribueixen. Si tothom contribuís més en allò que fem com a país potser incrementaríem en la mateixa proporció el grau d’aguait i, més interessant encara, l’hauríem de basar en dades concretes i no en el pourparler habitual.