El cost de la vida

A ningú se li escapa que quan anem a comprar, el mateix cistell de la compra costa cada cop més.

Aquest augment cada cop és més generalitzat i afecta el preu d’absolutament totes les coses. Els pisos, la benzina, els aliments, l’electricitat i un llarg etcètera que fan que cada dia costi més arribar a final de mes.

Una pujada de preus generalitzada que ens afecta, o afectarà a tots. No és una exclusivitat d’uns o dels altres perquè tots ens veurem perjudicats.

A més hem d’afegir que a curt o mitjà termini també pujarà la CASS, i qui sap si alguna coseta més.

I mentre els preus pugen, els salaris no, o no al mateix ritme. Provocant pèrdua de poder adquisitiu a la gran majoria de ciutadans.

I no cal ser massa expert per veure que l’efecte més proper o més ràpid i el més immediat de tot això, evidentment ha de ser deixar de gastar amb altres coses. Com diuen col·loquialment apretar-se el cinturó.

En definitiva, haurem d’eliminar de les nostres vides determinades activitats menys bàsiques com pot ser el cinema, anar al restaurant, gastar menys en roba o sabates. Potser disminuir les vacances o inclús eliminar-les.

Una roda inevitable que a la llarga afectarà tothom. Uns més que d’altres però finalment, irremeiablement, arriba a tots els àmbits econòmics i socials.

Ens disminueix o bé desapareix la capacitat d’estalvi. Cada cop es poden comprar menys pisos. I cada cop el lloguer compartit s’estendrà com una taca d’oli.

Ens veiem obligats a fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Amb una realitat que fa augmentar la bretxa a les famílies amb menys recursos i els impedeix poder fer front a les necessitats bàsiques. I els que fins ara encara podien gaudir de certa tranquil·litat, cada cop veuen com es complica la seva situació.

Vaig tenir un professor d’economia que sempre ens deia que la riquesa d’un país es mesurava per l’amplitud de la seva classe mitjana.

Doncs la situació d’augment de preus que afecta tots els camps de l’economia fa que cada cop hi hagi menys classe mitjana. Clar que hi ha un context internacional que no ajuda, però calen esforços per aconseguir que les persones, que les famílies, es puguin valer per elles mateixes i puguin viure amb dignitat.