Punts

No volem el gas de Putin perquè reforça un ordre internacional imperialista. No volem el petroli que doni més poder a dictadures que esclavitzen els treballadors que treballen en la seva producció. No volem importar energia en general perquè ens fa vulnerables, dependents i molt menys sobirans. No volem el carbó que tant contamina i que tants accidents mortals provoca. No volem l’energia nuclear i tots els riscos que comporta. No volem la llenya que acabarà amb els nostres boscos. No volem centrals hidroelèctriques perquè són cares i encara menys si per fer-les hem de canalitzar el curs natural de les aigües. No volem panells solars perquè desdibuixen el nostre paisatge i modifiquen el nostre patrimoni arquitectònic. No volem molins de vent per allò que dèiem del paisatge però també perquè envaeixen l’espai de diverses espècies d’ocells. No volem restringir el consum d’energia ni tan sols en època d’escassetat a les activitats que més en consumeixen i que menys aporten a la societat com són les granges de criptomonedes perquè l’Estat millor que intervingui el mínim possible en allò que pot regular el mercat. No volem consumir menys energia perquè tenim un estil de vida a mantenir i qui carai ets tu per dir-me quants kilowatts puc o no puc consumir, que potser no els pago?

El nostre problema amb l’energia no té res a veure amb el contingut de les frases anteriors. El nostre problema amb l’energia és una conseqüència directa de la puntuació del paràgraf anterior, dels punts que separen cadascuna de les frases. Perquè si ens mirem els problemes per separat, les respostes no poden ser les mateixes que si ens els mirem com un problema integrat. Perquè tots els nos tenen sentit, però deixen de tenir-lo si totes les frases comencen per no. Perquè la cosa no va de fer-nos preguntes de sí o no sinó de classificar preferències. Perquè, de fet, tampoc no hi hauria d’haver cap punt al final del paràgraf, perquè els nos energètics relacionats amb el paisatge també es parlen amb els nos paisatgístics relacionats amb altres temes. I perquè, en fi, el món és cada cop més complex, tot és interdependent i nosaltres –governs, oposicions, ciutadans– cada cop ens el mirem més com a nens consentits que no admeten perdre absolutament en res. Fins que perdem absolutament en tot.