Els sancionats som nosaltres

Primer van ser les sancions. Després les confiscacions. Ara, amb la inflació, li toca el rebre a tothom.

Aquesta és una situació injusta, perquè, degut a la desigualtat social, les seves conseqüències no es distribueixen equitativament.

El cert és que la inflació la pateix tothom, a parts iguals. Això és que tant el pobre com el ric han de pagar les coses al mateix preu. Per exemple, tant és circular amb un Panamera com amb un Micra; el preu de la benzina serà el mateix per a tots dos. Igual que si el vehicle és elèctric; el preu del volt per carregar-lo serà el mateix per a ambdós.

Ara bé, a això se li pot sumar una altra desigualtat: l’emprenyamenta personal. Aquells que només tenen uns ingressos o un salari baixos, tot just per poder fer front a les necessitats bàsiques (sostre, menjar, roba, energia, salut), ara s’emprenyen molt més que els que tenen un sou a nivell AREB. Mentre que als primers els costa arribar a final de mes, als segons només els cal prescindir del que els sigui superflu. Per tant, la seva emprenyada és notablement inferior.

Per tant, es podria afirmar que una altra de les conseqüències de la desigualtat social és que el grau de sacrifici personal, en una situació complexa com l’actual, també es manifesta de forma desigual.

Que de què parlem? Doncs, que el nostre benestar també és víctima de les sancions imposades a aquesta mena d’Emperador Palpatine que és en Putin. Els dos personatges, el fictici i el real, representen l’arquetip del dolent de les nostres històries de por. Però mentre es confia que l’Aliança Rebel liderada pel Zelenski el pugui aturar, aquí se segueixen patint les conseqüències de la guerra, potser no amb sang, però sí amb diners.

Així doncs, serà la societat andorrana capaç de mostrar la seva resiliència social davant les dificultats econòmiques derivades de la guerra a Europa? Mostrarà el poble andorrà la seva capacitat de sacrifici col·lectiu per un bé superior? Podrà interioritzar una mena de Virtus Unita Fortior europeu? Si així ho fes, seria un bon senyal. Perquè, més d’hora que tard, caldrà votar en referèndum per aprovar o no el futur acord entre Andorra i la Unió Europea.