Temps passats

La meva generació, els que vàrem néixer entre els 60 i 70, vàrem tenir experiències que ara és impossible tornar a veure.

Experiències viscudes, i quan les expliques als nostres fills, et veuen com un dinosaure. Explicant coses que feies que troben estranyes, i els costa entendre com ens van ajudar a desenvolupar-nos i a madurar. Anàvem i tornàvem caminant a l’escola sense problemes, ens acompanyàvem entre tots, i els germans grans s’ocupaven de dur de la mà els més petits.

Érem una generació que va gaudir del seu temps lliure jugant al carrer a fet i amagar, a les bales o a la xarranca amb les amistats.

I sabíem que no podíem sortir a jugar fins que els deures no s’haguessin acabat. I el dia que plovia, fer pastetes amb el fang era un gran entreteniment. I si no, sempre hi havia jocs de taula o de cartes que ajudaven a passar aquelles tardes en les quals no podies sortir. Uns jocs que aconseguien fer partícip a qualsevol membre de la família, tingués l’edat que tingués.

Ens agradava col·leccionar cromos del tipus que fos i els picàvem per guanyar aquells que no teníem. ¿Qui no tenia a casa un tocadiscs amb aquella maneta que havies de posar a sobre del vinil per escoltar la cançó que volies? Recordo com havies de vigilar per no ratllar el disc!

Segurament, encara molts guardem aquell primer disc, d’aquell grup o cantant que tant ens agradava. I qui no recorda la televisió en blanc i negre. Sense comandament a distància, i amb tres o quatre canals, si contàvem els francesos.

I quan es tancava la televisió, era l’hora d’anar a dormir sense protestar. O també quan sortien aquells rombes que indicaven que aquell programa era per a adults i també ens enviaven a dormir.I com molts germans dormíem junts, fent molt poc soroll, seguíem jugant i rient, mentre els pares creien que ja dormíem.

Tot i que molts hem intentat que els nostres fills visquin experiències similars, moltes ja no es poden reproduir. I és una pena, perquè a una gran majoria ens van ajudar a madurar, i ens van donar uns valors que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida.

Estic convençuda que va ser un dels millors temps, i caldria recuperar moltes d’aquelles coses que a la meva generació la va ajudar a tenir valors.