Estimada Li

Hola April, tinc previst viatjar a Barcelona i he pensat que podria visitar-te a Andorra. Rebo aquest WhatsApp en anglès. Número desconegut. Prefix de Taiwan. La foto del perfil mostra una noia jove que amb els malucs dibuixa una S. Es diu Li. És evident que s’ha equivocat i l’April no sabrà que la seva amiga està buscant-la. Ho sento, no soc l’April. La meva foto de perfil mostra el que hi ha: barba, ulleres, alguna cana. Oh disculpa, em dec haver equivocat en teclejar el número. Sí, segur que és això, penso. No passa res, contesto. Hi tornarà? No triga ni mig minut. Are you a local? L’expressió em desarma. Local? Però què som, indígenes? Sí, soc un escriptor local. Ah, que bé! I què escrius? Deus ser un home culte i ple de coneixements, diu ella. Continua, continua, estimada Li, no t’aturis, si us plau, penso amb el mòbil a la mà i un gran somriure als llavis. Sincerament, no domino la terminologia dels gèneres literaris en anglès i li dic que escric novels i short stories. Contesta a l’instant amb l’emoticona d’una cara somrient i enrojolada. No és el primer cop que rebo aquesta emoticona i no sé com descodificar-la. Que una noia jove m’enviï un somriure emmarcat per les galtes de l’Heidi no m’hauria de fer sospitar res, veritat? Aquest sembla l’inici d’una de les meves short stories, dic. Ella contesta: sí, realment! Uns segons d’incertesa mentre Li està escrivint i per fi el missatge que esperava: i et guanyes la vida amb els teus llibres? Ara és quan comença realment la història, però no és una història d’amor. Oh, i tant que sí, soc un home afortunat. Aix, Li, estimada, si sabessis què cobrem els autors, tallaries la comunicació tu. De cop tot es precipita. M’agradaria conèixer-te, sembles un home sensible i intel·ligent. Oh Li, estimada, a mi també m’agradaria. Quan sigui a Andorra ja trobaré l’April (aix, sí, pobra April, on deu ser?). Un vol d’avió, una urgència vagament explicada, 2000 dòlars. Vols que et reculli a l’aeroport? No cal -diu ella- però si et pogués trucar? Ara no puc, dona’m el número de compte i et faig la transferència. Segur? Sí, dona, confia en mi. Creus que arribaràs a temps per Sant Jordi? És una festa local. T’espero a la plaça d’Andorra. Em reconeixeràs perquè duré una rosa per a tu.