Línies de vida

Aquests últims dies s’ha pogut admirar en l’espai aeri d’Encamp un ballet mecànic al qual no estàvem gens acostumats. Matí i tarda s’han anat succeint aeronaus amunt i avall, i més precisament uns helicòpters. S’estan dedicant a instal·lar les pilones que suportaran la línia d’alta tensió que, en un futur pròxim, facilitarà rebre el fluid elèctric des de la veïna França. Quant a la frontera del sud del país, la premsa ja ha anunciat que s’implantarà properament una connexió similar, a fi d’assegurar una altra part del subministrament que necessitem. Així, a la imatge de les línies de vida que utilitzen els submarinistes i els apneistes quan viatgen cap a les profunditats, aquestes dues noves rutes tenen com a missió garantir la nostra seguretat energètica. El nostre petit país ostenta altres línies semblants, com ara la inversió estrangera realitzada pels visitants que assumeixen una part important de la nostra fiscalitat indirecta o pels empresaris que decideixen gaudir dels avantatges que els procurem. Sense aquestes diferents línies, mai Andorra hauria pogut conèixer el desenvolupament econòmic de què ha gaudit des de mitjan segle XX. No ens equivoquem, necessitem aquests recursos per assegurar la prosperitat del país, atès que, a hores d’ara, no som autosuficients.

Ara bé, aquestes línies de vida també fan pensar els fils que mouen els titellaires i sense els quals els titelles no tindrien cap existència. Només la ruptura d’un d’ells pot provocar una catàstrofe. Però, en el nostre cas, no hi ha cap titellaire, sinó que el titella és del tot autònom i independent. D’aquí la seva fragilitat i l’obligació que tenim, en tot moment, de ser atents al nostre entorn i a les decisions que pugui prendre i que ens podrien afectar. El nostre ninot s’assembla doncs més a Pinotxo, que, en total llibertat, es mou amunt i avall, assumint les seves decisions i responsabilitats. I ha d’estar sempre atent de no caure en cap mentida o autocomplaença sobre la realitat en la qual està immers. En cas contrari, el seu nas s’allargaria i aquest pes suplementari, no compensat, provocaria, sense cap dubte, un desequilibri que es podria transformar molt ràpidament en un daltabaix.