Sant Jordi 2022

Encara em perdura el passat Sant Jordi, la gran festa del llibre i la rosa. I enguany, tot i la pluja, altra vegada les abraçades i els petons. Un dia d’alegria, de fal·lera, de somnis. Quan Unamuno recercava el sepulcre del Quixot li fa dir a Sancho, en la Vida de Don Quijote y Sancho, una gran veritat: “Y es cierto lo que dices, Sancho: por el leer y el escribir entró la locura en el mundo.”

Continua viva, molt viva, la diada de Sant Jordi i la satisfacció col·lectiva. El llibre i la rosa tornen a ser els protagonistes després del parèntesi de la pandèmia. Et fan recuperar la vida i les ganes de viure-la. Un dia d’esperança, ha escrit a La Vanguardia l’editor Daniel Fernández.

I de llibres, en aquest dia, n’he regalat un: Les Màximes, d’Anton Fiter i Rossell, i me n’he regalat un altre: la Guía Comares de Historia de la Filosofía Española, editada el mes passat. Què us diré de Les Màximes que no conegueu? El pragmàtic Fiter i Rossell en fa la corona del seu Manual Digest. Editades ja per separat anteriorment, el mèrit dels editors de Marinada Edicions és haver-ne fet una versió al català d’avui, àrduament treballada, i la seva traducció al portuguès, gallec, èuscar, castellà, aranès, francès, italià, alemany, txec, ucraïnès i anglès. Una gran idea del bibliòfil Robert Basart que juntament amb Joan R. Marina han dut a bon port. Són les Màximes multilingües per així millor conèixer la brúixola estratègica, la guia de conducta, la infoesfera... En un mot, el GPS dels andorrans fins als nostres dies.

Aquest número 12 de la Guia Comares, la novíssima Història de la Filosofia Espanyola, editada per José Luis Mora, company i amic d’estudis i profe a l’Autònoma de Madrid juntament amb Antonio Heredia, de la Universitat de Salamanca, és un estudi de la filosofia i de la seva funció de “consciència de la història”. En 17 capítols, escrits per experts en cada època, amb bibliografia i bases digitals en què trobar les fonts, es fonamenta en el convenciment i la certesa que “conocer la historia no es un ejercicio erudito, sino fundamentalmente ético”, com escriu José Luis Mora en el seu pròleg. També a Espanya hi ha sempre una relació entre passat i futur que és la consciència del present.