Si et veuen ets mort

L’evolució que ha experimentat l’art de la guerra ha estat espectacular. La tecnologia digital aplicada a la localització i destrucció de l’enemic ha estat un daltabaix per a les acadèmies militars tradicionals. Allí on abans només comptava l’ardor guerrer, el nombre de soldats i de ginys militars, ara compta més la localització i destrucció a distància de les forces enemigues.

Si bé l’enginy humà sempre ha estat especialment motivat a l’hora de destruir els adversaris, ara es pot esplaiar molt més en no haver de mirar als ulls de qui morirà a les seves mans. Recordem que en les batalles clàssiques, perquè l’atac fos efectiu, calia veure el blanc dels ulls a l’enemic per llençar la fletxa, la llança o el projectil que acabaria amb la seva vida. Ara, en canvi, es mira una pantalla d’ordinador per engegà’ls-hi un míssil des de lluny, que els destruirà a tots de cop.

Ara bé, abans de prémer el botó de la destrucció missilística diferida cal localitzar l’objectiu. Aquí és on entren els drons. Aquests aparells de vol, lleugers i silenciosos, van ser una joguina de nens primer, eines d’enregistraments espectaculars després, i ara són transportistes de destrucció aliena.

Gràcies a aquesta tecnologia, s’aplica la nova estratègia militar consistent a localitzar fàcilment l’enemic i destruir-lo. Localitzar i destruir. Els que estan a terra ho saben: si et veuen ets mort.

Es pot veure cada dia el resultat de la seva feina als telenotícies de les televisions. Primer es mostra l’enregistrament d’un dron sobrevolant una columna de vehicles militars, o un campament, poc importa. A continuació, la realització televisiva destaca amb cercles de colors el que volen que es miri amb atenció, per, acte seguit, mostrar com salta pels aires enmig d’una explosió.

La guerra feta espectacle. La mort al plat, assenyalant els culpables. Homes i dones estripats arreu.

Les preguntes són: quant de temps les cadenes de televisió i els altres mitjans d’informació sostindran aquesta tensió informativa sobre la guerra? En quin moment la sort dels agredits sortirà dels nostres plats? Arribarà a ser un tema informatiu que només sigui important per a les víctimes?

Perquè, en el cas dels ucraïnesos, a diferencia dels soldats, si no et veuen ets mort.