Massa pressa després de tretze anys

La cartera de serveis comporta un canvi important en el nostre sistema sanitari, perquè marca uns circuits nous i restringeix la llibertat del pacient per escollir metge i la llibertat del metge per decidir els seus tractaments. Descarta l’homeopatia, l’acupuntura, la medicina esportiva, actes dels serveis de salut laboral, l’estètica i tot allò que no estigui realitzat dins del circuit establert. Fins no fa gaires anys, el nostre estava catalogat entre els primers sistemes sanitaris del món. Com destacava Susanna Vela en intervenció parlamentària, hauria estat més coherent introduir aquests canvis per llei i no per reglament.

S’ha aprovat el reglament de la cartera de serveis el 30 de marc, quan l’anterior ministre de Salut estava sortint per la porta, sense haver elaborat una llei de professions sanitàries. El reglament defineix les prestacions que es finançaran públicament i que es limiten a aquelles que reemborsa la CASS. La Llei general de sanitat del 2009 obligava el Govern a definir una cartera sanitària per la població del país; en el seu preàmbul, assenyalava que el contingut l’havia d’establir el Govern en col·laboració amb els prestadors de salut, els col·legis professionals implicats i la CASS. Amb un retard de tretze anys, l’executiu s’ha limitat a assumir la cartera de la CASS, sense incorporar aportacions dels altres sectors, com obligava la llei. Per aquest motiu, ha estat contestada per tots els col·legis professionals de l’àmbit sanitari i qüestionada per algun sector de l’oposició.

Sobta la poca predisposició del Govern a acceptar modificacions a la cartera de serveis. A l’anterior ministre de Salut se li ha de reconèixer la correcta actuació durant la pandèmia, però no sembla que triés el moment més adient per introduir grans canvis en el sistema sanitari, especialment quan ja s’ha demostrat que la via preferent, a més de no estalviar, ha incrementat notablement la despesa en salut. Un cop més, el Govern delega la CASS per dirigir la política sanitària del país amb l’aquiescència del SAAS. Estem acostumats al fet que la parapública faci, per delegació, una part important de la política sanitària. Sense entrar en projectes com el de Grifols, després de la pandèmia no sembla el millor moment per a més canvis en el sistema sanitari.