Europa des d'aquí

Fa 15 dies va tenir lloc una altra reunió dels equips negociadors de la comissió de la UE i d’Andorra per a l’acord d’associació. Landry Riba, secretari d’Estat d’Afers Europeus, va donar explicació de l’estat de la negociació i de les previsions de calendari per a la resta de l’any. De les famoses quatre llibertats ara hem iniciat el diàleg sobre la lliure circulació de persones, tema complex a Andorra pel sistema de quotes. Sens dubte la solució donada a Liechtenstein ens pot ser un bon model a fi de tenir un creixement sostenible. Hi ha encara molta feina, com les telecomunicacions i la sensible llibertat de circulació de capitals, que sembla que serà l’última gran qüestió. S’ha fet ja un viatge a la República Txeca, bona previsió en ser la futura presidència del Consell de la UE. Tot i les properes eleccions es podrà continuar negociant, potser a un altre nivell, i la UE i el Govern creuen que l’acord d’associació es podrà tancar durant el segon semestre de 2023, quan Espanya tingui la presidència del Consell de la UE. Tot indica que l’acord serà aprovat, després de les eleccions, pel proper Consell General i el Govern entrant, així com pels Coprínceps, associats a aquesta negociació a petició del Govern, “per l’exigència de l’interès nacional d’Andorra”, com diu la Constitució.

Tothom entén que aquest no és el millor moment de la Unió Europea, de les seves institucions i dels estats membres, per la terrorífica guerra d’Ucraïna. Pensadors únics com Edgar Morin exigeixen un acord de neutralitat i Jürgen Habermas es pregunta fins on podem ajudar Ucraïna sense agafar les armes. Aquests dies d’aniversari de la declaració Schuman se’ns torna a fer present aquell principi de Jean Monnet: “Europa es construirà sobre les crisis, i serà la suma de les solucions adoptades.” Sí. Així camina la Unió, fins i tot ara, amb el Brexit ja consumat i problemes a Irlanda, o Alemanya en estat de xoc, amb cops de volant i temps de transició, o França amb un inquietant “malestar democràtic”, com diuen, o Espanya en la inestable estabilitat de la centenària “España invertebrada” d’Ortega y Gasset.

Hi tornaré un altre dia, esperant també la visió, sempre interessant, de “l’aquí des d’Europa”.