Cartes amunt amb els crèdits

L’executiu ha hagut d’afrontar un import total de 424.000 euros corresponents a crèdits tous d’empreses que no han retornat els diners perquè han fet fallida. Durant el 2021, sis empreses van fer fallida i no van poder afrontar els seus deutes. L’onada gran està per arribar. Les previsions són negatives i l’executiu no ho amaga: “És de preveure que ens trobem amb un increment significatiu d’aquestes xifres, vist que és el moment que passem dels crèdits de format pòlissa a la prestamització” i, per tant, segons el ministre de Finances, Eric Jover, “seria normal que en aquest any hi hagués un increment d’aquests crèdits fallits”.

Sé que es tracta d’un tema molt manit, però no puc d’estar-me de dir-hi la meva. Aplaudeixo l’esforç del Govern durant els moments més durs de la pandèmia per mantenir vives les empreses i salvar llocs de treball. Va ser la decisió encertada per evitar el que hagués pogut estar un trajecte sense retorn cap a un país més pobre. Tenir cura de la riquesa –la que genera les empreses– va ser obligat i l’endeutament és un mal menor perquè la situació era d’extrema urgència.

Ara bé, a aquests polítics que els agrada repetir la paraula transparència, els recordo que transparència és signe de correcció. L’opacitat no és necessàriament que s’hagin produït irregularitats o il·legalitats, però fa pensar. El poble té el dret de saber el nom de les empreses que s’han beneficiat dels diners de tots. La resposta és clarament que sí. La confidencialitat no pot servir d’excusa en un país on el noms de les persones sancionades surten al BOPA, com les beques i molts altres tràmits que afecten les administracions.

Tinc la clara convicció que els empresaris no s’han d’avergonyir si han rebut aquests ajuts que els han permès mantenir les portes obertes i assegurar els llocs de treball. Precisament la tasca de l’Estat és combatre les crisi. No m’agrada gens, i ho dic ben clar, que s’amaguin els noms amb la justíficació que s’ha de mantenir la confidencialitat, com si estiguéssim parlant de quelcom negatiu. Aquesta falta de transparència no ajuda gens a la credibilitat. Les cartes han d’estar cara amunt i a ulls dels ciutadans.