Construir a l'obaga

A tocar del restaurant Borda Raubert, just abans d’Erts, hi havia una propietat agrícola. Fins fa poc encara s’hi podria apreciar un tast de la vida tradicional. El seu aspecte canviava al llarg de l’any al ritme de les tasques agrícoles i ramaderes. S’havia dallat, plantat tabac i sembrat trumfes. El bestiar hi treia el cap per primavera per menjar els rebaixants, abans de pujar cap a les bordes, i tornar a la tardor. Ara, allí on furgaven els porcs fers de nit ho fan les excavadores a ple dia. Ha desaparegut un tros més del país sota la immensa pressió del “model econòmic d’acumulació accelerada” (Goya, 2022). Simultàniament, es recuperen enyorables fires de bestiar, on el que menys importa és el futur sostenible d’un entorn de muntanya. El cas és que per construir a l’obaga fa falta molta energia, ja que no es compta amb l’ajuda del Sol. Els habitatges a escalfar són molts i l’hivern és llarg. Per tant, per molts esforços, campanyes i reglaments que es facin en pro de la mitigació dels efectes del canvi climàtic, si es construeix a l’obaga no anem bé. Per exemple, a la propietat abans esmentada, a tocar d’Erts, a l’hivern de sol, ben poc. Per tant, a les cases que s’hi facin els caldrà molta calefacció. Aquest és un exemple recent, però no és l’únic. Fa temps que aquí només cal un roc per construir-hi a sobre. Poc importa si és solà o obac. El que importa és el preu del pam de terreny on es bastirà el bloc de pisos. Perquè, caram, són pisos, no són bordes, ni xalets ni cases unifamiliars. Són monòlits sense teulades, substituïdes per superfícies amb forats, on no hi caben plaques solars. En definitiva, de poc han servit ni la Llei general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, ni els Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquials. Si més no, es pot concloure que no han contribuït a protegir els interessos de la població facilitant l’accés a un habitatge digne a un preu raonable. De la mateixa manera que tampoc a la conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge (Llei 7/2019). A més, si es fan cases a l’obac, poc importarà el Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques d’Andorra (PSIE). Com sempre, per la sostenibilitat d’Andorra, el més calent és a l’aigüera.