Foc i lloc
Vivències similars
La vida és un camí que ens porta de forma voluntària o no a viure experiències que mai ens hem imaginat.
A vegades, inclús, vivències que en altres moments hem cregut que nosaltres mai faríem, i mira per on, ens toca passar pel mateix que d’altres.
El context sempre és canviant. I tot i que les motivacions poden canviar, al final la dita no diguis mai d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui, es compleix, i toca empassar-se aquelles paraules o accions en forma de crítica cap a d’altres per coses que van fer o dir quan s’hi van trobar. I es busquen les mil i una excuses per fer veure que les coses són diferents. Que el context és diferent. Però, al final, sempre és el mateix, la vida ens pot conduir per camins inimaginables i ens obliga a prendre decisions o dir coses que en altres moments ni ens hauríem imaginat.
I això no és bo ni dolent, simplement és la vida. A la Vall d’Aran fan una versió de la mateixa dita que diu: Mai no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, potser necessitat en tindré. I la necessitat, l’angoixa, la pressió del moment ens dirigeixen cap a un costat o cap a un altre. Aquests fets no passen en entorns concrets, ens passa amb moltes coses que afecten la nostra vida.
Però ens ha d’ensenyar a no tancar-nos en coses que actualment no ens plantegem. Ens ha d’ajudar a expressar opinions, del tipus que siguin, de forma prudent i respectuosa, ja que no sabem si el futur ens farà canviar d’idea. O a catalogar les persones, sense conèixer el context en el qual es troben, i sense tenir la certesa que mai viurem una experiència similar.
La vida està plena de vivències fàcils i vivències difícils. I en aquests entorns complicats, difícils, és on la presa de decisions pot arribar a ser curiosa i fer que la gestió del moment ens obligui a escollir resoldre-ho de la mateixa forma que ho van fer d’altres en situacions similars.
Prenem decisions a cada moment, algunes adequades i d’altres desencertades. Però el més adequat per a cadascú ha de ser viure la vida que li toca gaudint-la al màxim, al marge de les circumstàncies que li hagin tocat viure i de les decisions que hagi pres per poder superar-les, inclús totes aquelles que mai s’hauria imaginat.