Coi de llibres

Es llegeix en deu minuts. I no és una manera de parlar. Amb el cronòmetre a la mà, me’l vaig acabar en deu minuts. Menys del que dediquen al Barça els informatius. Menys que un discurs estàndard d’inauguració. Menys del que trigo a llegir molts articles de revista.

Té 41 pàgines, per sota de les que s’acostuma a considerar el mínim per parlar de llibre. D’aquestes, a més, onze són en blanc o estan dedicades a títols o a cites, nou reprodueixen una llei publicada al BOPA i 21, aquestes sí, contenen text original, totes elles pàgines lleugeres en paraules on cap no arriba a contenir ni tan sols la meitat de lletres que una columna com aquesta.

En total, són unes 2.600 paraules –uns 16.000 caràcters, comptant els espais–: un arxiu de Word de tres pàgines i mitja; unes sis columnes com aquesta; dues tribunes de diari de les llargues; un fil de seixanta tuits.

L’edició és inexistent; el disseny és de “Word-nivell-usuari”. I, tanmateix, se li’n diu llibre. Tanmateix, se’ns diu que ja s’ha publicat el llibre de la Carine Montaner, un llibre-no-llibre que ens permet pensar en els llibres com a objecte cultural, en el seu sentit i en els límits de la cosa.

Si no aporta absolutament res de nou amb relació a allò que la parlamentària ja havia repetit manta vegada, per què un llibre? Si la informació cabia en un parell de tribunes –tribunes ja escrites, de fet–, per què un llibre? Si a la tribuna del Consell i als mitjans de comunicació disposa de més de deu minuts per explicar aquestes posicions –cosa que, de nou, també ja ha fet– per què un llibre?

La resposta em sembla evident: perquè trobem que els llibres prestigien sempre i en tots els casos. I no és així. Hi ha molts canals –tots ells a disposició d’una consellera general– i molts són vàlids i, de fet, més adaptats a molts objectius que no pas un llibre. Ni fer llibres és imprescindible, ni llegir-los ens fa ser els reis del mambo, ni encara menys les coses passen a ser més veritat o més importants perquè surtin en un llibre. Deixem doncs de fer llibres innecessaris només amb l’objectiu de donar-nos la raó o de buscar reconeixement perquè fent-ho, el que estem desprestigiant són els llibres i tots els professionals que hi ha al darrere.