Nit de revetlla

Es van conèìxer una nit de revetlla. Eren joves i guapos. La vida fàcil, amable com un anunci d’estiu, es desplegava davant seu i van cremar les nits més curtes de l’any fent-se un nus sota els llençols, encauats en la penombra del jaç de la furgo. Molts anys (i una pandèmia) després, els viatges amb la vella Volkswagen han deixat pas als embussaments matinals i els missatges diaris de l’agència de mobilitat que alerten del trànsit dens per anar a treballar. Les bermudes i camisoles acolorides es van canviar per corbates i bruses camiseres. Els llençols sobre la pell nua es van transformar en una hipoteca a trenta anys. L’amor per la rutina. El cau per la presó. I amb el confinament tot va petar. Poc després van decidir separar-se. No hi havia projecte comú –va dir ella– ni pagava la pena esforçar-se a conviure fent-se mal. Ell va buscar pis: imaginava que es construia un loft de disseny on les noies farien cua. També va pensar a apuntar-se al gimnàs i comprar-se un descapotable. Però comptant les quotes d’hipoteca i els preus del lloguer, aviat van adonar-se que era impossible separar-se físicament si abans no aconseguien vendre el pis, que de fet era prou gran per viure cadascun per una banda sense necessitat de trobar-se. De manera civilitzada es van distribuir habitacions i horaris d’ocupació dels espais comuns. Com si fos un pis d’estudiants. Aquesta va ser per a ells la nova normalitat. Ell va pensar que així ella veuria com de bé s’ho passava pel seu compte, convidant amigues més joves i divertides. Però en la realitat ella va rebre més visites, sense necessitat de descapotables ni haver de matar-se a fer abdominals. Passen els mesos i el pis no es ven. El preu del lloguer està pels núvols. Gratacels. Inflació. Posen el pis a llogar però ningú pot pagar el que demanen, que no és més que el que necessiten per sortir del pas. Tothom vol oblidar la pandèmia. Han pasat anys, però els preus no baixen. Cap dels amics que ella ha conegut no representa un futur. Ell mai no ha tingut la cua que somniava. Final de juny. La xafogor s’ha instal·lat a Andorra. Nit de revetlla. Ja no són joves ni tan guapos. Van vendre la furgo. La vida no és fàcil. Però de matinada es retroben al balcó, fitant les brases de la foguera.