Dijous andorrà a Barcelona

Fa dues setmanes, el 16 de juny, fou aquest dijous andorrà a Barcelona. Una tarda acadèmica i completa. L’inicià Isidre Bartumeu Martínez, jurista i notari, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Hi defensà la seva tesi doctoral Els Coprínceps en el desenvolupament institucional del Principat d’Andorra, des de la senyoria feudal fins a l’Estat Sobirà, de Dret, Democràtic i Social. Ja està dit tot! Espero la seva publicació, com li recomanà el tribunal, per llegir-la. Unes pinzellades des de les seves paraules: és una nova mirada a tota la història d’Andorra. Ha pujat un pis i té una nova perspectiva. Se’n va a la tradició germànica del dret visigòtic en l’organització local i general d’Andorra, en la subsistència del conventus publicus vecinorum dels consells oberts. També a la teoria de la sobirania com a situació de fet, a l’efectivitat de la sobirania, al seu exercici efectiu durant tota la història. Mot interessant el concepte d’interacció de les institucions, és a dir, dels estímuls i reaccions entre institucions de base popular i Coprínceps. La tesi doctoral eixampla el panorama. L’Isidre és notari, però abans fou cuiner, coneix molt bé el moll de l’os, els elements essencials de l’estructura d’Andorra en la seva Constitució de 1993, quan es coïa i, també, després de cuita, en la seva legislació transitòria i en l’actual pràctica de refosa legislativa. Amb certesa, un gran estudi.

Després, al tard, Juli Minoves Triquell, economista i politòleg, ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, a la seu de Foment del Treball. Un nou i estimable acadèmic. El seu discurs versà sobre Andorra, Estat d’Europa. Des de la neutralitat andorrana, tal com la definí per sempre Fiter i Rossell, repassà el marc econòmic i polític de l’Andorra d’avui, especialment la relació d’Andorra amb la UE en els anys que fou també cuiner, gerent general i interlocutor directe, com en la declaració de l’art. 8 del tractat de la UE, i els mandats posteriors. Es referí també a les actuals negociacions de l’acord d’associació i a la cultura d’Andorra en la cultura d’Europa. Un meritori discurs. Tancà Carles Gasòliba en fer-ne la laudatio.

Per molts anys!