Al juliol, tota roba al vol

Encetem el mes que molts consideren el més temible de tots. Quan es bugada, les peces de roba es cremen. Els garrins i les llocades que hi neixen es moren. Té genialitats, tot i que uns el veuen benigne i d’altres, malèvol. Malgrat tot, d’acord amb la dita del que “de gustos, no hi ha res escrit”, deixem-ho córrer. Se celebren un munt de festes majors i són munió els qui festegen la diada del sant patró: com ara Esther, Isabel, Fermí, Enric, Carme, Aleix, Frederic, Elies, Daniel, Cristina, Jaume, Anna, Joaquim, Natàlia, Marta, Bonaventura o Ignasi. Raó de més, doncs -amb els dies més llargs-, per mostrar-se en un to joliu i gentil. És el 7è mes de l’any. En l’antic calendari romà es deia “quintilis”, en ocupar la 5a posició. Se li va canviar pel de “iulius” en honor de Iuulis Caesar, després del seu assassinat, perquè havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. “A primers de juliol, un pas de caragol. A darrers, una hora s’ha perdut de sol”. Tanmateix, jo soc dels qui penso que més aviat malbaratem massa temps de lleure penosament. La resta de l’any, solem queixar-nos de manca d’hores... i, quan ens sobren, les matem matusserament. “Al juliol, a l’era hi fa un bon sol i pobres dels qui són al sol”. Al cau d’una bona ombra o amb l’ajut d’aire condicionat, hem de trobar minuts per cloure temes penjats de l’agenda. Per contra, el rei dels astres garanteix i certifica la dita del “juliol no se’n va sense verol”. El raïm canvia el seu color i augura una verema exitosa i un most molt preuat, poques setmanes després. “El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol”. De fet, alhora és conegut com el “mes del sol”. D’ací tiben un seguit d’adagis eloqüents i sorneguers: “Pel juliol balla qui vol/Pel juliol beure, suar i la fresca buscar/Pel juliol molt soroll i poc brou/Pel juliol pica el sol, la dona i el cargol”... Amb tot plegat, bo és prodigar trobades d’amics per prendre un refresc. Cal recuperar temps del que ens va robar un parell d’anys de pandèmia. S’ha de combatre set i suor: “pel juliol, beure, suar i la fresca buscar”. Al món animal, “del llop sentiràs el primer udol”. Amb aquest nombrós estol de dites paremiològiques, acabo desitjant un mes de conya per a tothom, si Déu vol. Això sí, ben aprofitat! El temps és or.