Ben mosca

No us penseu pas que m’ha pujat la mosca al nas; més aviat estic mosca perquè sempre em pugen a tot arreu, sobretot dalt del cap, on, des que em pelo al dos, noto cada pas de les seves sis potes (i tant se val si fan fregar les de la dreta, les de davant, les del mig o qualsevol altra combinació de ball), i dalt de qualsevol cosa que mengi o begui (se’ls en fot si és carn com peix, cervesa o whisky, però com més pudor faci, millor).

Amb tot, com que no faria mal ni a una mosca, me les empesco per mirar-me-les amb més condescendència que a la presumpta persona que ha agafat unes bones mosques i les ha barrejades amb quatre puces o a aquells pallussos que pontifiquen que Pla es va inventar el color d’ala de mosca o de gos com fuig o a aquells altres que s’unten de mel (o de merda) perquè les mosques els corrin al darrere. Normalment, quan la mosca no vol afluixar, primer li parlo dolçament, intentant convèncer-la que en qualsevol altre lloc (o taula, si soc en un bar o restaurant) trobarà algú molt més interessant a qui no li farà res que es passegi per sobre de les llesques de pa, llepi el caramel del seu flam, es renti la cara amb l’oli i vinagre de l’amanida, s’indigesti amb el suc de la vedella estofada o s’ofegui en la cervesa fresquíssima de la seva gerra. Si, malgrat tot, no se sent ni aquesta mosca, aleshores, per por de mosques i per no lligar-les, l’amenaço directament brandant el ganivet tot dient-li mentre em mira des del damunt de la cirereta que corona el meu pastís: “Et fotré una estocada pitjor que la que el torero més assassí (si n’hi ha algun que ho sigui menys) li fot al toro indefens.” Aleshores, afluixa la mosca, em mira amb commiseració, s’espolsa i es venta les mosques, s’hi caga, frega les potes de davant i les de darrere, fa participar les del mig en la rentada general i s’envola, fotent-se un bon fart de riure i recordant-me que qui amenaça i no pega per burro queda.

Però jo me l’he treta de sobre i, en arribar a casa, m’estasso al llit agraint d’antuvi un xic de fresca. No hi ha mosques, però maleeixo Pere Quart: “La natura / diligent ens procura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques, / hi ha els mosquits, / que treballen de nits.”