Conservar el medi és desenvolupar

La gestió del territori comunal ha evolucionat amb el decurs del temps. Tradicionalment, els comuns venien fusta i llogaven les pastures d’alta muntanya per subvenir a les despeses d’una societat basada en una economia agropecuària, però, d’ençà que el turisme de neu es va configurar com una alternativa econòmica, els comuns s’han dedicat a hipotecar aquests espais per potenciar unes pràctiques que alteren la seva biodiversitat. Amb el nou mil·lenni han proliferat els equipaments turístics que pretenen atraure visitants àvids de natura, en un marc fictici que requereix grans inversions i a on cal pagar entrada per accedir-hi.

Les estacions d’esquí, que havien centrat l’activitat als mesos d’hivern, esdevenen autèntics parcs temàtics oberts durant tot l’any. Malauradament, al territori andorrà no queden gaires llocs que mantinguin la seva essència i hagin resistit la pressió dels interessos turístics. Tots tenim present el que ha representat pel comú de Sant Julià el projecte Naturlàndia, un parc temàtic en plena muntanya que no ha assolit mai els seus objectius. Més recentment, s’ha afegit Canillo amb el pont tibetà que facilita l’accés a l’emblemàtica vall del Riu, sense oblidar les massificades curses d’alta muntanya que malmeten el medi que les acull. Ara, és el torn del comú d’Encamp, que estudia un projecte turístic orientat a la reconversió i massificació de les Pardines i la part encampadana del llac d’Engolasters, justificant-lo amb l’eufemisme de revitalitzar una zona deshabitada que difícilment pot estar deprimida.

Amb una escassa capacitat per controlar el poder polític, els andorrans assistim impotents a la pèrdua de patrimoni natural. En són exemples la Rabassa i molts altres indrets que compartien haver estat espais de lleure adreçats a la gent del país i que la seva mercantilització ens ha arrabassat de la memòria. La privatització de la muntanya provoca l’expulsió dels residents i el fracàs de Naturlàndia ha de servir de toc d’alerta per a futurs projectes agressius amb l’entorn, que haurien de ser valorats en tota la seva dimensió. És urgent potenciar i preservar el paisatge, com a element que forma part de la nostra identitat, amb fórmules com crear espais protegits de l’especulació i no amb parcs temàtics de dubtosa rendibilitat.