El racó de pensar

Molts devem recordar que de petits, quan fèiem una malifeta, ens enviaven al racó de pensar.

Aquell era com un espai per a la meditació i conscienciació d’allò que havíem fet per no repetir-ho.

No sé si ara s’utilitza amb infants, però moltes vegades crec que hi hauria d’haver un racó de pensar per als adults.

Ens trobem immersos en una realitat canviant que es modernitza més de pressa que la nostra capacitat d’adaptació. No vivim aïllats els uns dels altres, i la societat, tant des del punt de vista personal com laboral, està interconnectada i cal acceptar que no som únics, ni que el món gira als nostres capricis, ni podem estar mirant-nos el melic de forma constant.

Cal alçar els ulls i mirar al nostre entorn. En aquest punt, les persones tenim l’opció de formar part de la solució als problemes i aportar en positiu, o mantenir-nos de forma constant com a generadors de problemes i perdurar en la negativitat permanent que afecta el desenvolupament i les relacions humanes.

Les persones tendim a no escoltar per entendre les coses, perquè entendre l’altre pot fer-te canviar d’opinió, i això, per a algunes persones, és insuportable. Prefereixen mantenir-se en el seu egocentrisme exagerat, torpedinant a tort i a dret, sense adonar-se de la ridiculesa que mostren, i com a poc a poc van perdent tota credibilitat i respecte.

I a la societat cada cop hi ha més persones egocèntriques, que es consideren el centre de l’univers, les quals creuen que el seu punt de vista i els seus interessos són més rellevants que els que poden tenir els altres, mostrant una falta d’empatia, on el “jo” és el més important. Per això, de tant en tant hauria d’existir un lloc per pensar. Un espai on caldria deixar l’ego en un costat i mostrar més humilitat i respecte per la resta de persones.

Un lloc que ajudés a buscar solucions, i no més problemes. Un racó que tragués de dintre el costat bo de les persones. Un indret que facilités la reflexió per afavorir comportaments de col·laboració, d’interrelació i de respecte mutu que ajudessin a una comunicació eficaç, i a ser membre d’una societat sense distincions i actuar de manera positiva per poder avançar i ser més feliços.