Validació de l'experiència

Els circuits acadèmics convencionals (escola, institut, universitat i feina) estan evolucionant, així com les necessitats del mercat laboral, l’oferta formativa i les pròpies preferències individuals. Canvien els models i també els ordres establerts: per exemple, hi ha persones que primer accedeixen al món laboral i, de més grans, opten per formar-se.

En paral·lel, cada vegada cala més el concepte que l’educació és molt més que asseure’s a una taula a escoltar un professor i estudiar. És a tot arreu, te la dona la família, els amics, i totes les experiències personals viscudes, com llegir, fer esport o viatjar. També te la proporciona treballar. En definitiva, l’educació és present a totes les etapes de la vida.

A més, és indispensable perquè fa desenvolupar la personalitat i la dignitat, i també enriqueix les societats a través de la transmissió de coneixements i valors. Les fa evolucionar, a la vegada que les fa més igualitàries perquè les omple d’oportunitats.

Per tant, cal fomentar l’educació des de tots els seus vessants, i una via per fer-ho és atorgant reconeixements. En aquest sentit, la Llei de creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència (la VAE), aprovada la setmana passada al Consell General, amplia les vies per obtenir aquests reconeixements. Per exemple, a través dels aprenentatges no formals (és a dir, tota l’oferta no reglada) o els aprenentatges informals (fruit de les experiències personals i de la trajectòria professional). La llei beneficiarà, per exemple, aquells ciutadans que per motius personals no van poder accedir a la universitat en acabar l’ensenyament obligatori. Ara tindran noves oportunitats perquè la seva vàlua i competències siguin reconegudes més enllà dels canals acadèmics reglats, i puguin validar de manera oficial els coneixements adquirits (sempre que puguin acreditar tres anys d’experiència).

Estem satisfets que la VAE s’hagi aprovat de manera unànime i d’haver posat un nou incentiu perquè la formació perduri tota la vida, i no es perdi mai la il·lusió per aprendre i millorar. Perquè l’educació no entén d’edats, ni tampoc té límits.

* Sandra Codina, Consellera del Grup Parlamentari Demòcrata