De com tallar un plàtan

Circulen a diari vídeos de gent molt espavilada que ens ajuden a resoldre de manera molt enginyosa els entrebancs més insuperables de la nostra vida quotidiana com ara tallar un plàtan. Perquè no em direu que llesqueu el plàtan amb un ganivet o que us el mengeu a queixalades, oi que no? Suposant que no i que sou gent del vostre segle, enginyosa –smart, perdó– i cuqui, aquests vídeos estan molt bé. Pels plàtans, que sé que us heu quedat amb el cuquet, teniu moltes solucions, com ara una mena de gàbia allargada on introdueixes el plàtan i, txas!, fent tan sols una mica de pressió, el plàtan queda tallat en rodanxes tot alhora! I si ja sou la repera de l’enginy, no us conformeu a comprar un estri que us podeu fabricar vosaltres amb la vostra impressora 3D o amb un bolígraf amb tinta 3D. Do it yourself, recoi!

El problema, òbviament, no és el tallaplàtans. El problema és que un mínim treball de camp entre tots els vídeos amb solucions per ser més cuquis, enginyosos o espavilats ens permet veure que la conseqüència sempre és la mateixa: per ser més guai, has de consumir més. Totes les solucions noves impliquen nous productes. Per reutilitzar i ser més sostenible sempre necessitem aquella maquineta o aquell estri i aquell material per poder transformar una cosa vella en una de nova. Sempre més, per poc que sigui. Quan, a sobre, la fórmula del sempre més s’aplica a problemes inexistents, la cosa és encara pitjor. Com deia un tuitaire que compartia una foto d’una taronja pelada embolicada amb una safata de porexpan per tot de paper d’embalar: tant de bo hi hagués una manera més sostenible de conservar una taronja...

El cas, però, és que d’aquella campanya de les 3R, ens hem quedat només amb les dues, que són compatibles amb la lògica del més, sempre més. Així, quan alguns tot just comencen a ficar-se al cap de reciclar una mica i quan Instagram i TikTok han reinterpretat la reutilització com una manera de seguir consumint, l’única R que realment pot tenir un impacte significatiu continua sent la menys sexi de totes. I si el problema és de sex appeal, potser podríem recuperar aquella campanya que es va fer per millorar el prestigi dels llibres i que, adaptada, faria així: “Necessitem que reduir el consum moli. Si vas a casa d’algú i té moltes coses, no te’l follis!”.