El viacrucis de la sanitat

No és el meu cas particular, però crec que només el Govern i la CASS no se n’han adonat. Potser es miren massa el melic o els polítics i els gestors viuen en una altra realitat. El metge referent, com a concepte, és genial, a la pràctica és un nyap. Hi ha gent -ingènua- que es pensa que paga la CASS. Tot ho paga el poble amb taxes i impostos, i aquesta sanitat que tant ens agrada lloar com la millor del món té moltes llacunes. Les dades donen la resposta i es pot comprovar com molts pacients decideixen que certes cirurgies -no em refereixo a res complicat, de vida o mort- es facin a Barcelona. Per què no a l’hospital de Meritxell? Resposta fàcil, la qualitat hi ha anat minvant, i els millors metges acaben marxant o s’instal·len en una consulta privada.

Però tornant al metge de capçalera, jo em pregunto, després de tant temps, per què no s’ha rectificat allò que és evident que no funciona. Que els ministres preguntin a la gent del carrer, o és que els polítics no van a cal metge? No apunto ningú en concret, i molt menys Albert Font, que fa quatre dies que ocupa la cartera, encara que des de la CASS segur que en sap més que ningú. El col·lectiu funciona com un autèntic lobby i l’executiu no gosa posar-hi remei. L’assegurat és la darrera baula de la cadena, i sense la complicitat del seu metge probablement molts abusos no es podrien dur a terme. Es poden mencionar molts exemples. El primer: la famosa visita telemàtica. No es tracta d’intel·ligència artificial -tot arribarà-, sinó d’un doctor/a que des de l’altra banda del fil telefònic et pregunta com et trobes, els símptomes i et fa un diagnòstic. La factura no serà telemàtica, sinó tan real com la presencial. Es pot seguir: s’ha de pagar per tot, per derivacions, pel certificat mèdic -normalment sense fer una ullada- que els pobres opositors estan tan acostumats a pagar, o que cal presentar per renovar el carnet de conduir. Demanar una recepta perquè ha caducat l’antiga també implica pagar, i si un no acaba dient prou pot acabar sent un assidu de tots els especialistes en radiografies, TACS, anàlisis de sang, etc. Vaja, que si l’objectiu és rebaixar la despesa sanitària, l’executiu ja sap per on ha de començar. És clar que per fer-ho, primer s’ha de voler. Així de simple.