Festa Major

Avui els capitalins celebren el darrer dia de la seva festa major. Si res no es torça, el concert de cloenda serà el d’Ariel Rot & Kiko Veneno, dos dels grans. S’espera un ple fins als balcons a la Plaça Guillemó. Sortosament, enguany ha retornat el gran dilema estival dels joves: haver de triar en quina festa major es volen desfogar. Talment segalls d’isard, plens d’energia i ganes de trescar de poble en poble, celebren les festes populars fins a trenc d’alba. És natural, perquè, quan es va curt d’armilla, s’agraeix que les corporacions es gastin els diners en celebrar la festa major. Tant és que el poble sigui gran o petit. Són moments de celebració, on s’ha de mirar per tothom. Per això cal encabir tota mena d’actes dirigits als col·lectius locals. Alguns es fan a cop de talonari i altres, la majoria, amb la col·laboració d’entitats veïnals, culturals i esportives. Es tracta de fer una mena d’escudella barrejada, on tothom hi trobi el seu condiment preferit. Cercaviles, correfocs, gegants, esbarts, castellers, exposicions, concerts, festes de l’escuma, concursos de pesca, de tir al plat, de botifarra, curses de cotxes i de gambes, baixades pel riu, gimcanes, etc. Tot un reguitzell d’activitats que dubto algú les hagi fet mai totes. Què dir de la manduca! Fartaneres populars de tota mena. Amb els arrossos, botifarrades, pambtomatades i embotits ningú passa gana els dies de festa. Tot s’hi val per recuperar forces, i tornar-hi.

Ara bé, les que també fan festa grossa són les cases on conviden als amics i familiars que venen de fora. Els dinars de festa major són ocasió per retrobar-se amb alegria. Més encara quan els darrers anys la majoria de retrobaments, quan s’han pogut fer, han estat per altres motius on no hi havia res a celebrar. Ara, fogons a ple rendiment, el rebost ple de delicadeses i la taula gran parada tornen a ser de festa.

Però si de festa major n’hi ha és al moment de ballar. Tant se val si és solt o agarrat. Amb cames i braços volant o amb l’entrecuix ben refregat. El ball és entregar-se a la melodia compassant el cos amb la música, amb el moviment d’aquella persona que et va seduir fa temps, o el d’aquella a qui es vol engrapar. Definitivament, la festa major és el ball. Bona festa major!