Jo no soc 'Ferrariman'

“Com que no ets Ferrariman, millor quedem a prop del Diari.” Això em deia l’altre dia un expolític amb el qual havia de quedar per fer una entrevista. I el cert és que és d’agrair que quan has d’entrevistar algú ho puguis fer a prop de la feina. Aquest és un gran avantatge que tenim en aquest país, que les distàncies són més curtes que a altres llocs, fet que ajuda a disposar de més temps, però moltes vegades no ho valorem suficientment. A més, ara disposem del transport públic gratuït, amb la qual cosa fins i tot les parròquies altes estan més a prop del centre, no com passava fa tan sols uns anys. Tot i així, sembla que els que no tenim cotxe privat encara hem de patir certa estigmatització, com si haguéssim de donar explicacions contínuament de per què no som com molts altres mortals en aquest aspecte. O sigui que ens veuen en certa manera com un bitxo rar perquè és deuen preguntar: a qui no li pot agradar comprar-se un bon cotxe? I més si és de certa marca i categoria que deixi ben patent el teu poder adquisitiu. En una societat consumista com la d’avui dia cada vegada és més difícil anar a contracor­rent i t’has d’adequar als cànons imperants. Doncs perquè quedi clar som molts els que tot i haver conduït i haver tingut cotxe en cert moment, quan vam arribar a Andorra vam veure que era un país ideal per utilitzar el transport públic. I pel que ara es veu, teníem almenys una mica de raó quan defensàvem que el país s’havia de dotar d’un sistema de transport públic molt més eficient que l’existent. Estem en un lloc privilegiat per anar caminant sempre que es pugui i intentar contaminar el mínim possible. Molts anys després sembla que fins i tot els polítics estan veient les bondats del transport públic. Alguns d’ells fins i tot l’agafen quan han d’anar a una parròquia propera a oferir una roda de premsa, cosa que és d’agrair perquè res és millor que donar exemple. No, la veritat és que no soc Ferrariman, ni ho vull ser. Em temo, però, que malauradament a més d’un sí que li agradaria ser-ho. Sortosament, però, cada vegada hi ha més gent conscienciada sobre la necessitat de basar en el transport públic la mobilitat d’aquest país.