No s'ha de mirar enrere

La sensació d’inseguretat no és una qüestió que els homes d’avui en dia puguem entendre quan es parla de violència masclista. Fa sis mesos que visc al Principat i, per primera vegada en molt de temps, vaig tenir una sensació mínimament similar a la que una dona pot arribar a sentir quan surt de festa, va pel carrer o fa qualsevol cosa del seu dia a dia en un espai públic.

Ara fa unes setmanes després d’un concert a Vilanova i la Geltrú, de camí a casa, vaig fer un maleït gest que, des que visc a Andorra, no havia fet. Vaig mirar enrere. No hi havia absolutament ningú i, tot i així, vaig accelerar el pas. El temor no tenia cap mena de sentit. Tampoc mai m’ha passat res similar a un atracament. Per això, no voldria ni imaginar-me què deu passar pel cap d’una noia que torna a casa caminant quan la por ja no és a perdre el mòbil i la cartera, sinó a una agressió sexual. La sensació d’inseguretat a Andorra no existeix –pràcticament– i, sempre que s’ha demanat a un responsable públic, de qualsevol color, s’ha deixat clar que la seguretat és un dels valors d’Andorra. Ens hem de preguntar, doncs, si aquest és un valor que s’ha de deixar perdre, fent que el turisme se’n pugui ressentir. Però en especial ens hem de preguntar si volem que hi hagi gent en aquest país que se senti insegura quan torna a casa. És doncs una reflexió de tots, perquè si hi ha un grup de persones que ens diuen que es poden arribar a sentir així, podem fer dues coses: ignorar-ho o posar-nos a treballar perquè això no succeeixi. Un país del segle XXI no pot avançar si no ho fa de la mà dels valors que desprèn el feminisme. No voler entendre que durant segles hi ha hagut patrons socials, que encara avui en dia persisteixen, que reforcen les desigualtats entre sexes és no entendre d’on venim, ni tampoc entendre on volem anar.

Que aquest cap de setmana tornés a produir-se una possible punxada és una qüestió realment preocupant. Sigui un intent fallit o una bretolada, com a societat no es pot deixar de banda el fet que això pot generar inseguretat, especialment, entre les dones. La solució? No n’hi ha cap altra que educar en el feminisme, per entendre que som iguals.