Bones notícies

Vivim un estiu de sequera, calor, risc d’incendis i l’amenaça de restriccions en el subministrament energètic a causa de la guerra a Ucraïna. Perquè la guerra continua, ara amb el risc que hi hagi atacs a una de les centrals nuclears més grans d’Europa, que no queda clar qui controla en aquests moments. En aquest context tan poc agraït, la reculada de la canícula i algunes pluges no semblen ser suficients per apaivagar el clima d’irritació i descontentament que sembla generalitzat, si més no, si es miren les xarxes, especialment Twitter, o els comentaris del Diari. Per això em refugio en les bones notícies com un oasi. Divendres a les pàgines del Diari vaig llegir que el Ministeri de Cultura ha creat unes beques formatives per a joves artistes per valor de 10.000 euros. Desconec si a la versió digital hi ha comentaris criticant la iniciativa o queixant-se de la proposta, però no m’estranyaria: hi ha un exèrcit de gent descontenta disposada a mostrar la seva amargor i a queixar-se gairebé per sistema, fins i tot de les bones notícies.

És una molt bona notícia, i no només perquè la quantitat d’euros per a tres beques formatives és considerable i pot ajudar joves talentosos, i tampoc perquè en aquesta primera edició les bases són prou flexibles per permetre una gran diversitat de perfils i necessitats, separades en franges d’edats encertades (de 12 a 17 anys i de 18 a 22). És, sobretot, una molt bona notícia perquè confiem que sigui la primera passa d’un llarg camí, perquè contribueix a tenir en compte la professionalització dels creadors (i a fer entendre a tothom que l’artista treballa per amor a l’art, però també paga factures de lloguer o benzina), i finalment perquè és una aposta clara per la formació dels joves talents, que molt sovint han d’entrar en un sistema de mèrits prou exigent, competitiu i costós només per poder formar-se. I aquesta formació en un currículum pot obrir (o tancar) moltes portes. Aquesta és una cara de la moneda, la d’ajudar els artistes i creadors joves perquè en el futur puguin enriquir la nostra cultura amb les seves propostes. L’altra cara de la moneda és la de crear nous públics, atraure el jovent perquè aprengui a gaudir de totes les expressions culturals: art, música, teatre, literatura.