Esforç de guerra

La guerra europea continua. La guer-ra s’estén. El bombardeig de Sebastopol a la Crimea ocupada i a d’altres objectius dins Rússia en són el senyal. A mesura que passen els mesos, els contendents s’esforcen a aconseguir doblegar l’enemic. Amb nou armament, noves estratègies i noves tàctiques mai vistes fins ara en l’art de la guerra. Les conseqüències d’aquest conflicte bèl·lic, més enllà del front, són prou conegudes. És una guerra retransmesa en directe per Internet. En aquest mateix espai s’escrigué que, si Ucraïna no aconsegueix mantenir l’atenció informativa mundial, seran derrotats. Sembla que això, de moment, s’està aconseguint. Ara bé, a més d’estar informats, cal que les societats occidentals, també l’andorrana, estiguin disposades a fer un esforç de guerra. Aquest no és res més que modificar d’una manera coordinada els nostres comportaments, els nostres recursos, la nostra voluntat pública i privada, per sostenir els agredits i posar fi com més aviat millor a aquesta barbaritat. Per exemple, amb un pacte de rendes. A més, ajudaria força a posar fi a l’espiral d’augment dels preus, que, «en nom de la guerra», no paren d’augmentar. Fins i tot en aquells sectors que no s’han vist afectats per certes caresties de subministrament. Perquè una cosa és que es facin sacrificis com estalviar energia, limitant els termòstats, els desplaçaments, el consum en general, i l’altra és que es prengui el pèl a la població, fent-nos creure que certes pujades de preus són a causa de la guerra. O que ara no es poden apujar els salaris una mica per poder fer front a l’encariment de la vida. Per tant, ara s’hauria de deixar de mirar cadascú per ell, i emprendre una època en pro d’una nova tasca col·lectiva. La de reconèixer, acceptar, i decidir canviar aquells comportaments, aquelles actituds i, fins i tot, aquelles conductes que no vagin encaminades al benestar col·lectiu. Altrament, vistes les circumstàncies, seria trist que el que s’acabi imposant sigui un campi qui pugui general. Perquè tant en la vida com en la política, de tant en tant és necessari que tothom segui per fer front, plegats, a tantes emergències com ens afecten.