El caldo de cultiu de l'abstenció

Ja tornen a ser aquí. Falten escassos mesos per a unes noves eleccions. Les generals, siguin al desembre o a principis de l’any vinent, arriben amb moltes incògnites després del terratrèmol liberal i la irrupció de Concòrdia. Els dos principals caps de cartell –Pere López i Xavier Espot– ja estan definits. També sembla a dia d’avui que Josep Maria Cabanes, Judith Pallarés i Carine Montaner encapçalaran projecte, que Josep Pintat repetirà al capdavant de Terceravia i que SDP vol ser-hi. Les eleccions es guanyen però a les parròquies i aquí les aliances, sobretot després del trencament de L’A, ja no estan tan clares. Demòcrates haurà de consolidar la hipotètica superioritat amb acords puntuals que li evitin sorpreses com les que se’n va endur el 2019 a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany amb d’Acord. Tots els aspirants –hi pot arribar a haver fins a vuit candidatures nacionals– lluitaran per decantar la voluntat dels electors que acudeixen assiduament a votar, tant aquells fidels a una tendència moltes vegades emparada amb una llarga tradició familiar o els que trien en cada convocatòria en funció de les idees i, sobretot, les cares. El dubte se situa en què faran els candidats per intentar fer anar o tornar a les urnes els més de 8.500 electors que es van quedar a casa les darreres eleccions generals o els poc més de 12.000 que no es van mobilitzar per votar als comuns. La gràfica de participació experimenta des de principis de segle una caiguda sostinguda inversa a l’evolució del nombre d’electors. En un lloc petit, amb accés fàcil i natural a la política i el polítics, es produeix paradoxalment un distanciaments creixent amb les institucions i els electes. Els vots de tots els que es queden a casa garantirien un nombre suficient d’escons en la llista nacional per condicionar les polítiques i la formació de Govern. Els partits estan més enfeinats barallant-se pel vot de sempre que per, entre elecció i elecció, analitzar i intentar entendre les raons dels abstencionistes, els seus neguits i acostar els missatges per motivar-los a participar. Si no s’hi posen, la desafecció, com s’ha vist en altres contrades, pot fer bullir l’olla dels populismes, els radicalismes i els moviments mesiànics d’un o altre signe.