Andorra, territori ciclista?

És indubtable que Andorra reuneix moltíssimes característiques per considerar-lo un país ciclista i una zona d’enorme tirada per aquest esport. No només per la quantitat de professionals que escullen el Principat per fixar-hi la seva residència, pel clima favorable per entrenar-se, per ports -molt mítics- per posar a prova l’estat de les cames i, no ho amaguem, pel tema calerons.

Però més enllà d’això, hi ha milers de ciclistes de perfil baix, aficionats i d’aquells que s’emocionen pujant la rotonda de Govern cap a la plaça del Poble com si fos el Tourmalet -sí, jo, per exemple- que cada dia ens trobem amb mil i un entrebancs per, ni tan sols, poder anar a la feina. Una ruta que hauria de ser accessible es converteix en una gimcana espectacular. Fins i tot divertida, perquè cada dia un surt pensant en quin nou carrer m’hauran canviat la direcció o quines noves obres faran la guitza. No em fico en els treballs, alguns molt necessaris, però arriba a ser tota una aventura circular durant més de 50 metres sense que s’hagi de donar la volta o fer qualsevol moviment dubtós. Per aquestes coses, un de vegades dubta si som un país ciclista. On és aquell projecte dels carrils bici? N’anaven a fer trams a cada parròquia, oi? Hi ha al centre espais per poder anar tranquil·lament sense patir per la teva condició física i la dels altres? Hi cabem tots? És compatible la lliure circulació de tothom si ho fem de manera civilitzada i ordenada?

Andorra territori ciclista és una idea apostoflant per a una campanya de mobilitat i com a letimotiv d’atracció turística. Perquè ho és. Per espai, per paisatges, per ports, per lloances rebudes i per capacitat per acollir grans esdeveniments. Ara bé, als aficionats i als ciclistes que agafem la bicicleta, a banda de per entrenar-nos, per anar a comprar o simplement per anar al cine, ens agradaria estalviar-nos fer una volta de 200 metres o esquivar mil i una trampes per fer un trajecte per al qual, sense tanta parafernàlia, no necessitaríem més de cinc minuts. Anar a peu està molt bé, però un té l’estra-nya dèria d’agafar la bicicleta per desplaçar-se i, home, estaria bé fer-ho sense que això fos el Grand Prix.