Tenir càncer i viure lluny

El debat sobre instal·lar o no una unitat de radioteràpia al país ve de lluny. I els arguments dels seus partidaris i detractors provenen de dos col·lectius molt diversos. Per una banda, trobem el raonament de Govern encapçalat pel discurs de l’antic ministre de Salut Joan Martínez Benazet. Va ser ell qui, durant la seva legislatura, va argumentar la seva posició en contra d’instal·lar la unitat de radioteràpia al Principat posant al centre la innovació i tots els avenços tecnològics que han sorgit en el camp d’aquest tipus de tractament. En aquest sentit, el ministre considerava que actualment existeixen tants tipus de teràpies per a combatre la malaltia que seria poc assenyat deixar d’enviar els pacients del país a aquells centres externs on se’ls pugui tractar, segons cada cas, amb la teràpia especialitzada que necessiten. Dit d’una altra manera: instal·lar una unitat de radioteràpia al país amb tan sols una o dues màquines seria totalment obsolet. A primera vista, doncs, sembla un raonament molt ferm.

L’altre argument, a favor de la unitat i encapçalat pel president de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), Josep Saravia, s’aferra a un informe que va publicar la Societat Espanyola d’Oncologia i Radioteràpia (SEOR). Un estudi que desaconsella totalment que una persona amb càncer es desplaci per dur a terme el seu tractament corresponent si el viatge és superior als 100 quilòmetres. En aquest cas, el desplaçament entre Andorra i el Centre Mèdic Teknon de Barcelona –on es duen a terme les corresponents sessions de radioteràpia– és d’uns 190 quilòmetres. A primera vista, doncs, també sembla un raonament molt ferm.

No escric aquest article per arribar a cap conclusió sinó per exposar els punts de vista de les dues parts. Dos arguments que, des de la seva perspectiva, intenten posar el pacient al centre. Ara bé, allò que és clar és que el codi postal d’una persona malalta de càncer influeix estretament en la qualitat de vida que tindrà si el tractament que ha de rebre és lluny del seu lloc de residència habitual, ja que aquests desplaçaments la condicionaran. Una evidència que, en ple segle XXI, potser no és tan normal.