Beluga i civilització

A principi del mes d’agost, nombrosos aficionats a l’actualitat han seguit els intents desesperats que l’administració i algunes associacions franceses han dut a terme per salvar una balena beluga d’uns 800 quilos de pes, que s’havia perdut lluny del mar i viatjava a contracorrent pel Sena, com si volgués aconseguir visitar París. Cada dia, els mitjans televisius i altres ens anaven informant de les possibles solucions que s’anirien articulant perquè es pogués nodrir degudament i que tornés a agafar el camí cap al mar. Finalment, al cap d’uns vuit dies, es va decidir transportar-la cap al seu medi natural, atès que era evident que no hi arribaria pels seus propis mitjans. Tot i això, i atès el seu gran estat de feblesa degut al fet que no es volia alimentar, se la va haver de sacrificar. Aquest esdeveniment demostra, si encara era necessari, la sensibilitat de molts pel benestar animal. Val a dir que durant el mateix mes, les autoritats catalanes van promoure un nou text legislatiu, en matèria familiar, per sancionar eventualment els maltractadors d’animals, en privar-los de la guàrdia dels seus fills menors, en cas de divorci. I sobren els exemples, en el continent europeu, d’estats que regulen específicament la protecció dels animals. Inclús alguns voldrien anar fins a reconèixer la seva personalitat jurídica.

Ara bé, en el mateix continent, però en altres esferes, alguns no es preocupen del benestar animal ni tampoc, el que és encara més greu, de la protecció de la vida humana. També sobren els exemples d’autòcrates que, sense cap mirament, martiritzen la població civil amb la finalitat d’atemorir-la per finalitats que res tenen a veure amb els valors que sustenten els estats democràtics. Aquestes matances indiscriminades les constatàvem fins ara a l’Àfrica, o encara a Birmània, però ara ens toca de prop. Només cal recordar que Ucraïna es troba a uns escassos 2.300 quilòmetres de les nostres cases, o sigui la porta del costat.

Ara bé, alguns es preguntaran què té a veure la beluga i Kíev. Resposta senzilla. La beluga i aquests que l’han ajudat defineixen el que és una civilització. I quant als agressors de la població civil, queden totalment exclosos d’aquest concepte.