Informar-nos (2)

Qui més qui menys ha sentit a parlar alguna vegada d’allò de les cinc ve dobles a què ha de respondre una bona peça periodística, allò del what, when, where, who i why. Deixant de banda que la llista es descuida el com –clau– i el sobredimensionat quant –quant costa–, el drama principal de molta de la informació que llegim, veiem o sentim és que és òrfena de perquès. Feu l’exercici, busqueu perquès a les principals notícies del dia: o no hi són o no hi són tots els que hi hauria d’haver o són perquès raquítics, faltats de vitamines.

Si girem l’aproximació, si en comptes de buscar a les notícies respostes a preguntes estàndards hi busquem les respostes a preguntes que ens interessin amb relació a cada notícia, el resultat no millora gens. Cada cop em passa amb més freqüència que, quan em miro un titular i un avantítol i em pregunto inconscientment el munt de coses que després esperaria trobar a la notícia, rarament la meva curiositat queda satisfeta. El problema, però, no té a veure amb mancances sinó amb la substitució, perquè en lloc de trobar les respostes que a mi m’agradaria llegir i que a tots nosaltres ens aniria molt bé conèixer com a ciutadans, hi trobo tot de coses que personalment no m’interessen el més mínim i que col·lectivament no ens aporten absolutament res: les declaracions, les contradeclaracions i les reaccions a les contradeclaracions. No sabem què passa però ens ofeguen a saber què pensa tothom sobre allò que no sabem que passa. Aquí, dos exercicis que van molt bé tenen a veure amb el temps i amb l’espai. Curiosament, les notícies s’entenen molt millor al resum de l’any que quan estan passant i això, que s’explica en part –siguem justos– perquè la perspectiva és millor amiga de la comprensió que no pas la immediatesa, també és així perquè un any després, la notícia ja no explica interpretacions supèrflues sinó fets i explicacions. Curiosament també, s’entenen millor certes actuacions públiques quan llegeixes premsa estrangera d’un país on no coneixes cap representant polític: un cop et saltes totes les frases destacades i les declaracions dels uns i dels altres que s’enllacen amb declaracions de dies anteriors, entreveus una fina capa que continua sent òrfena de perquès però que sense el soroll de l’i tu més, tenen una mica més d’utilitat pública.