Creat:

Actualitzat:

En aquesta àrea funcional de proximitat, d’integració econòmica i social, no podem oblidar les actuals negociacions de l’acord d’associació d’Andorra amb la UE. Les converses continuen sobre la taula, aquí i a Brussel·les, com el dinosaure a la catifa de Monterroso. Estem, però, a la fase final d’aquesta negociació. L’acord es pot tancar, juntament amb Mònaco i San Marino, el segon semestre del proper 2023 sota la presidència espanyola del Consell de la UE. Aquesta és la voluntat europea i aquesta és també la voluntat del nostre Govern. Landry Riba, secretari d’Estat per a la UE, ens explicà a Prada de Conflent la insuficiència de l’acord de cooperació de 2004, en ser Andorra un país fronterer, que el fa molt fràgil, i ser, ara per ara, un Estat tercer dins la UE. Ens digué que l’acord d’associació farà possible enfortir aquesta cooperació, dins l’espai pirinenc, en aportar el marc jurídic d’aquest espai funcional compartit en les relacions de veïnatge. El model són els Alps i la seva convenció alpina.

Prenent la Constitució del maig de 1993 com a punt de sortida, de partença –i no d’arribada– el futur d’Andorra descansarà sobre aquest acord d’associació amb la UE, en participar del mercat interior europeu, com el tercer pilar al costat dels altres dos: el tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació amb Espanya i França del juny de 1993, i l’admissió d’Andorra a les Nacions Unides del juliol de 1993. Som ja a la fase decisiva i final d’aquesta llarga negociació. Ens toca parlar, parlar i parlar, en una metodologia concertada, entre tots, de presa de decisions. És a dir, fer política: crear un marc de consens. Recordo ara aquell principi que E. Barón, J. Borrell i J. M. Gil Robles ens van aconsellar per negociar amb la UE, a la sala del Prat del Roure, el setembre de 2015: “A Bruselas hay que ir llorados.” Un consell aprofitable i útil. Si hem de plorar, millor fer-ho a casa. Per tant, consens i consens. D’aquesta manera podrem percebre i descobrir, com ensenya el teorema de l’enginyer informàtic i empresari Jeff Bezos, quins són els canvis que es produiran els propers deu anys i, a la vegada, entreveure i reconèixer també quines coses no canviaran en la propera dècada.

tracking