Informar-nos (3)

Li heu explicat a algú la mort d’Isabel II? Molts de vosaltres potser tan sols ho heu comentat amb d’altra gent, perquè tots ens en vam assabentar si fa o no fa a la mateixa hora. Alguns, però, potser vau fer-ho. Com ho vau enfocar? O com creieu que ho hauríeu fet? Sobre el paper, és difícil trobar una notícia més fàcil de transmetre. Podríem pensar, de fet, que tots ho faríem de la mateixa manera, al cap i a la fi no hi ha pas cinquanta mil maneres de fer-ho. S’ha mort la reina d’Anglaterra. Què més vols dir? I sí, la idea del titular és aquesta, és evident, però fins i tot amb un fet tan clar, tan incontrovertible, on a sobre hi ha hagut una convergència absoluta en les línies editorials de tots els mitjans, els diaris –que fan això de donar notícies als altres constantment– han apostat per tot de fórmules diferents. En alguns casos qui moria era la reina d’Anglaterra. En d’altres, Isabel II. En d’altres, encara, la “nostra” reina, la “nostra estimada reina” o sa majestat. En alguns d’aquests titulars la frase informava la població –“Ha mort...”– i en d’altres, conscients que la població ja n’estava assabentada, feien alguna mena de balanç o s’adreçaven directament a l’acabada de traspassar –“Fins sempre!”, “Gràcies!”, etc–. En algun altre titular –parlo sempre del titular principal, no de subtítols–, el final que es destacava no era el d’Isabel II sinó el del seu regnat o el de l’era isabelina. I al comunicat oficial de la casa reial britànica, se les van empescar per fer encabir en un sol tuit la difunta, el nou rei i la reina consort, amb dues frases calculadíssimes però que desprenien frescor, amb una combinació virtuosa dels temps verbals i on reforçaven la figura del nou rei donant-la per descomptada amb una frase anodina sobre la seva agenda del dia i de l’endemà. La mort d’Isabel II m’ha enxampat enmig d’aquesta sèrie on em (ens) proposo una sèrie d’exercicis de principi de curs per millorar la nostra relació amb la informació. Aquest no figurava en la programació inicial però resulta especialment útil: si amb un fet tan senzill d’explicar podem trobar tants matisos tan sols en els titulars, siguem conscients que les distorsions potencial es multipliquen per mil en els debats complexos de societats polaritzades.