Sense pausa i sense pressa!

S’ha acabat la temporada d’estiu. Amb un balanç força positiu. Els turistes i visitants han tornat a trobar el camí que els porta fins a Andorra per gaudir plenament de la seva diversitat: compres, oci, natura, etcètera. Podríem creure que hem deixat enrere, i per sempre, la llarguíssima crisi deguda a la covid. En resum, un retorn a la normalitat d’abans, aquesta que ha propiciat el desenvolupament del país durant els últims cinquanta anys. Tot i això, aquest sentiment no es correspon amb la realitat que estem vivint. En efecte, ja estem immersos en una nova crisi polifacètica, de la qual les conseqüències podrien ser encara més traumàtiques, tant en l’àmbit humà com en l’econòmic.

Durant la covid s’han publicat innombrables articles que asseveraven que, en superar aquest mal tràngol, modificaríem la nostra manera de veure i fer les coses. S’anunciava un renaixement que finalment no ha ocorregut. Quasi tots vàrem recuperar els nostres antics hàbits, amb els seus avantatges i evidentment inconvenients. La conscienciació que aleshores es pregonava s’ha fos del tot i, finalment, res no ha canviat. Ara bé, amb aquesta segona crisi que ens assalta tot podria prendre un altre rumb.

En efecte, conjuga diferents factors que implicaran un nou dibuix del futur. La proximitat d’una guerra, totalment inimaginable fins ara, unit amb una inflació desbocada, sobretot en termes energètics, té un impacte que difícilment es pot mesurar avui. S’hi afegeixen, a més a més, les dificultats meteorològiques que venen a confirmar els auguris més pessimistes que, tot sigui dit, no tenien fins ara credibilitat suficient per convèncer els governs i les grans empreses de desenvolupar polítiques a l’efecte. Semblaria que, davant d’aquests esdeveniments, els més reticents han entès la urgència que ens assalta, la qual cosa haurà de comportar, aquesta vegada, la implantació de mesures que tindran una incidència directa en molts àmbits diferents i seran la causa d’un canvi forçós dels nostres hàbits. Tot i això, aquests canvis només seran efectius si es respecta la saviesa de la coneguda dita: sense pausa però sense pressa. Al contrari, suscitaran unes oposicions que difícilment es podran superar.