Informar-nos (4)

Una part del problema són els algoritmes. Algoritmes que van de guais i de llibertaris però que tenen una ideologia ben marcada i definida. No funcionen, tanmateix, gaire diferent de com ho feia l’accés habitual a la informació abans que arribessin: quan em compro un diari o poso una ràdio o una tele determinades, aquells mitjans, perquè m’hi quedi, m’ofereixen merda de la que m’agrada, no exactament el meu plat preferit però sí teca a la qual no li acostumo a fer fàstics. Quan entro a les xarxes, tres quarts del mateix: menú a mida sobre la base dels meus gustos i interessos –interessos filtrats, òbviament, perquè es basen en interessos ja filtrats anteriorment, en interessos en relació amb un menú limitat i esbiaixat, d’acord, però allò que dèiem, interessos no gaire allunyats del que m’acostuma a entrar pels ulls. El problema, doncs, no són ben bé els filtres ni l’ús que en fem, sempre n’hi ha hagut i sempre hem volgut que ens expliquin allò que volem sentir. El problema, diria, és la manca d’atzar. L’hasard fait bien les choses, que diuen en francès –i que aplicaven a les democràcies gregues. A la nostra relació amb la informació, en canvi, l’atzar ha desaparegut i aquest diria que és un canvi força més profund a l’hora de mirar d’entendre què ens passa com a societats en molts àmbits. Perquè tot i que quan compràvem un sol diari o sintonitzàvem un nombre limitat de teles i de ràdios, la línia editorial d’aquells mitjans filtraven la nostra comprensió del món, aquella línia no era totalitària, era molt poderosa en la informació política i més tènue en d’altres àmbits, fins al punt que alguns continguts, amb els quals topaves de tant en tant, depenien exclusivament del gust o de l’ocurrència d’un guionista o un director de programa, que et plantava allà al davant històries que potser no eren del teu gust o no t’interessaven gens a priori, però que et menjaves durant una estona. I així, diversos cops a la setmana, al mes i a l’any. Veies pel·lis no pensades per a tu, senties entrevistats que no coneixies... Ara, en canvi, tot ho triem d’entrada –podcasts, llibres, pel·lis, notícies, etc.– o ho trien per nosaltres però basant-se en allò que triaríem i potser el problema no és l’algoritme sinó que vulguem i puguem triar-ho tot sense cap intervenció de l’atzar.