Foc i lloc
Espot i el debat
La propera setmana s’hauria de mantenir un cara a cara a Diari TV entre Xavier Espot i jo mateix, ja que el programa de debat d’aquesta mateixa casa el va proposar després del debat d’orientació política, i tot el que va succeir la setmana passada.
El debat es va proposar a tots dos i va ser acceptat per la nostra part. Des dels serveis del cap de Govern no s’hi va donar resposta en un primer moment, i un cop conclòs el debat d’orientació política van respondre que “no tenien interès” en un cara a cara com el proposat (sic).
No és cap novetat que Espot es negui a aquest tipus de confrontacions. La campanya electoral passada, per exemple, la Cadena Ser va oferir a les candidatures de DA i del PS fer un cara a cara ben organitzat al Centre de Congressos, amb participació del públic. Vist com es presentaven les enquestes i com s’intuïa un resultat ajustat, com finalment va haver-hi, i vist el debat que habitualment se celebra a la televisió pública, el cara a cara semblava des del punt de vista democràtic una oportunitat gairebé única per poder contrastar parers directament entre els dos partits que van encapçalar finalment, de llarg, l’escrutini electoral.
Nosaltres vam trobar molt encertada la proposta provinent del mitjà de comunicació (a qui sembla que hi ha algú que no està disposat a deixar fer la seva feina) i novament vam acceptar-la ràpidament, però Espot no va contestar fins setmanes més tard, quan ja no donava temps d’organitzar-ho, i es va acabar fent un debat als estudis, lluny del plantejament inicial.
La setmana passada, Espot sabia que jo no podia ser present al debat al Consell General i tot i això va forçar una convocatòria amb caràcter d’extrema urgència.
Podria posar molt més exemples. Però tots apunten el mateix: és incapaç de mantenir el diàleg, conversa o debat i la confrontació cara a cara. Les poques reunions a què se’ns convoca són en presència dels tres grups que li donen suport, que són de fet els que parlen (tot aplaudint els seus arguments).
Ara que som a les portes d’una nova campanya electoral penso que és interessant per als ciutadans saber que Espot es fa el valent quan ho té tot a favor, té els tres grups parlamentaris que reprodueixen i repeteixen els seus arguments, però la realitat és que no té allò necessari per tenir un cara a cara, en una ràdio, televisió o on s’escaigui.