Informant-nos (i 5)

Recordo una entrevista amb un cap de Govern anterior en què subratllava que ell no tenia temps per a la ficció, que només llegia assaig i llibres d’Història. Se suposava que aquella resposta l’havia de mostrar com a algú seriós i responsable, però a mi em va generar l’efecte contrari. L’altre dia vaig veure una entrevista amb la Lauren Groff –amb qui es dona la raríssima coincidència d’agradar-me molt com a escriptora i caure’m molt bé com a persona– en què recordava com la va acabar de catapultar que el president Obama –que acostuma a compartir ressenyes i comentaris de tot el que va llegint i veient– recomanés fervorosament una de les seves novel·les. Contraposo aquestes dues actituds cap a la narrativa de ficció perquè és interessant que la novel·la de la Groff –Fates and furies– interessés a l’Obama. Perquè no tenia res d’explícitament polític. Cap trama, cap personatge del qual l’aleshores president estatunidenc en pogués extreure res de directament aplicable a la seva governança del país. I, tanmateix, la història i els seus personatges et permetien entendre perfectament una part de la vida al seu país, una part dels problemes que els assolen.

D’ençà que les plataformes de streaming han aterrat amb fermesa als nostres menjadors i a les nostres habitacions, s’ha acabat d’accentuar un transvasament del consum de continguts audiovisuals de programes més informatius a produccions de ficció. I no em sembla del tot una mala notícia per a la nostra comprensió de la realitat. Les plataformes tenen molts problemes... però que hi predomini de forma claríssima la ficció no és un d’ells. En ple procés de consolidació dels informatius venuts a l’entreteniment hem acabat d’entendre que l’infotainment no havia pas de ser un informatiu de baixa qualitat que fes vergonya aliena, sinó pel·lícules i sèries que tot sovint ens ajuden a entendre la realitat molt millor que un escaleta plena d’últimes hores i contradeclaracions de declaracions irrellevants. Tant és que siguin obres realistes, intimistes o directament fantàstiques, una bona part aconsegueixen que quan ens trobem amb moments importants de la nostra vida en societat, exclamem tot sovint que això és com el que passava a... quan... I amb això ja han aconseguit força més que molts periodistes estrella.