Amb la panxa buida

Impressiona el darrer informe de la FAO sobre les crisis alimentàries. El seu resum diu que, cap a mitjan 2022, la magnitud i la gravetat de la inseguretat alimentària aguda als països amb dades disponibles van assolir uns nivells alarmants. Però també avisa que les dades insuficients i desactualitzades segueixen ocultant el panorama complet. Dit altrament, només ens mostra la punta de l’iceberg. Tanmateix, aquest és el quart any consecutiu d’augment dels nivells de fam aguda al món. De la fam, així en general, ja ni se’n parla. Perquè la situació actual, la d’un món globalitzat fins a l’extrem, fa que siguin molts els qui se’n van a dormir amb la panxa buida. Dir molts vol dir parlar d’entre 201,4 i 205,1 milions de persones afectades per aquesta crisi extrema, repartides entre 45 països. Tot i que alguns d’aquests països, com per exemple Somàlia, Sudan, Pakistan, Bangladesh i Síria, puguin semblar llunyans als europeus, l’alerta llançada per les institucions també afecta tots els països. Perquè aquesta crisi és el producte de commocions globals, regionals, nacionals, així com a nivell de les llars de tot el món. Primer, per la intensificació o prolongació arreu dels conflictes armats. A més dels efectes de la guerra a Ucraïna en els preus i els subministraments mundials dels aliments, l’energia i els fertilitzants, que continuen afectant les economies mundials. Segon, per les commocions econòmiques preexistents i pels efectes persistents de la pandèmia a les cadenes de subministrament mundials, als preus dels aliments, als ingressos, la inflació i el poder adquisitiu de les famílies. Finalment, per les conseqüències dels fenòmens meteorològics devastadors, entre els quals, les sequeres prolongades en molts països, especialment a la Banya d’Àfrica i al sud de Madagascar, així com les inundacions extremes en altres, com ara Etiòpia, Sudan del Sud, Sudan i Pakistan. Per això, moltes llars experimenten una successió contínua i incessant d’aquestes commocions, cosa que exacerba la gravetat i la magnitud de la seva inseguretat alimentària aguda al llarg del temps. En conclusió: guerra, pandèmia i canvi climàtic. Aquestes són les “tres maries” que qualsevol país ha d’aprovar per tal de prosperar. Tres coses a què Andorra no és impermeable.