El dia de la marmota

Hem llegit que s’han presentat més de 60 demandes de permisos de construcció per eludir la suposada moratòria anunciada pel cap de Govern en el debat d’orientació política. La llei a l’efecte, publicada al BOPA, pretén redefinir les polítiques urbanístiques actuals i obliga els comuns que, en el pròxim any, elaborin un estudi sobre la capacitat de càrrega màxima de les seves parròquies al qual hauran d’adaptar els plans d’ordenació i urbanisme parroquial. El text recorda als comuns que la política urbanística de cada parròquia s’ha d’efectuar dins del marc de la política urbanística general de l’Estat.

A la pràctica, aquest intent de regular els desequilibris territorials que causa la construcció desenfrenada és més tímid del que s’infereix del títol d’una llei que neix a final de legislatura, aprovada per la via d’extrema urgència i sense consens amb la resta de grups parlamentaris. La llei modifica els procediments actuals i condiciona les llicències de construcció de tota obra nova als informes favorables dels ministeris responsables d’Urbanisme i Medi Ambient, mentre no s’hagin adoptat pels comuns els resultats dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial. S’exclouen els projectes d’habitatges unifamiliars i els plurifamiliars destinats a lloguer. Des del punt de vista de la intencionalitat, els objectius de la llei són clars: introduir cert ordre en un sector que consumeix territori de manera preocupant, donar resposta al neguit social generalitzat en temes territorials i d’habitatge, i posicionar DA per davant de formacions emergents que tenen la construcció i l’urbanisme com a temes prioritaris.

Malgrat la seva ambigüitat, la nova llei ha provocat les queixes de constructors i inversors, poc amants de regulacions i restriccions, que s’han afanyat a presentar a correcuita un bon grapat de projectes. La situació recorda la moratòria dels anys 2006-2007 a la qual el sector va respondre amb una allau de nous permisos que van invalidar la mesura. Potser la solució passa, com proposa Susanna Vela, per una nova Llei d’urbanisme i ordenament del territori que superi les mancances de l’actual i s’ajusti als objectius i requeriments per a la preservació i protecció del medi ambient sobre la base d’una utilització racional del territori.