Els pessimistes tenen raó

Els optimistes asseguraven que s’havia avançat de debò en aquesta matèria i opinaven que, en breus terminis, aquesta lamentable situació passaria per sempre a la història. Ara bé, uns altres, els pessimistes, constataven que, si bé hi havia hagut alguns progressos, encara faltava molt camí per recórrer. Certament, si ens volem comparar amb altres cultures, que encara no han dut a terme el seu aggionarmento, ens podem enorgullir que, a casa nostra, el que es viu i pateix a l’Aràbia Saudita, l’Iran o encara a l’Afganistan no és de rebut. La condició de la dona, així ho pensàvem, era almenys parcialment protegida, tot i que els pessimistes tenen gran part de raó en afirmar que no hem encara arribat al final del recorregut, que ens ha de portar a una igualtat estricta de tractament, no solament imprescindible però també justa, en el sentit etimològic de la paraula. Tot i la dificultat, que no es pot negar de cap manera, ja que és intrínseca a les societats humanes, s’ha anat castigant cada dia més la intolerable violència de gènere, i, a tal efecte, s’ha posat en funcionament diferents pràctiques i procediments, per fer entendre que aquestes humiliacions són del tot incompatibles amb els valors actuals.

Podríem esperar que aquesta forma de pensar també s’aniria difonent, gradualment, en aquests països de tradició històrica diferent. I així és, almenys parcialment, tal com demostren els minsos progressos fets a l’Aràbia Saudita, on les dones ara poden conduir un vehicle, o la reacció de les dones iranianes o afganeses, davant de la repressió a la qual es veuen sotmeses, si volen defugir d’aquesta tradició que els oprimeix.

Ara bé, és obligat constatar que, inclús a Europa, els retrocessos sempre poden ocórrer. Així, en uns països veïns, d’una banda un partit polític manifesta sense cap contemplació la seva misogínia, mentre que en un altre, una primera ministra in pectore afirma sense escrúpols que el lloc de les dones és a la cuina, com si encara fóssim al segles XVIII o XIX. I tampoc podem deixar de banda l’actuació d’algun elegit, que acaba de reconèixer haver pegat la seva dona. Per tant, haurem de concloure malauradament que els pessimistes no s’equivoquen del tot.